Apunts des del badiu

El hierro que iluminó

2012-01-12T20:30:00.000+01:00

El pasado fin de semana tuve ocasión de poder ver ‘La Dama de Hierro’, el autorretrato sobre la que fue primera ministra de Reino Unido durante más de 11 años, Margaret Thatcher.

Pese a que la película presenta a la protagonista como una anciana aquejada de una enfermedad y que vaga por los recuerdos de su vida, deja escenas realmente interesantes y sobretodo frases, que si bien lógicamente no son literales de la propia protagonista real, nos reflejan la profundidad y riqueza de la baronesa.

La pieza nos muestra un Reino Unido atrancado en el pedregal y como una dirigente firme, seria y rigurosa que medica la salud social y económica de su país para ponerlo en la vanguardia internacional de la que no se ha movido desde finales de los años 80.

Visionado el film parece que hayamos tenido un Deja Vu. La situación del país británico, se asemeja a la crisis actual que vivimos donde en algunas situaciones el ‘papá estado’ ha derrochado los fondos públicos en servicios que más que derechos, han sido privilegios, generando déficits inasumibles.

Se realizan algunas reflexiones sobre la evolución de la sociedad. En una de las escenas, la señora Thatcher dice que antes se trataba de hacer muchas cosas y ahora tratamos de serlas.

Otra de las afirmaciones que destacaría, fue la de que actualmente sentimos más que pensamos; y para rematarlo comenta que lo que pensamos nos da forma.

En definitiva, pese a que la película no pasará a la historia por su profundidad política, creo que visto en perspectiva es de justicia el reconocer una líder política como Margaret Thatcher, que bajo los cimientos de sus férreos principios, llevó a los británicos al esplendor económico, a la vanguardia empresarial y a una tasa de desempleo relativamente baja.

Sus reformas macro-económicas y sobretodo la valentía de llevarlas a cabo (MT:’Alguien tiene que ponerse los pantalones y decir lo que pasa’) son las que han configurado un personaje que cuantos más años pasen, más reconocimiento tendrán sus mandatos al frente de la administración británica.

La señora Thatcher es todo un referente en cuanto al liderazgo, sinceridad y firmeza, y eso es principalmente lo que necesitamos actualmente.

Por las primeras decisiones de nuestro gobierno, parece que estamos en el buen camino.

Pessebre (vivent) a Badalona

2011-11-27T18:01:00.000+01:00

“L’arbre quedarà situat al costat del tradicional Pessebre de la plaça de la Vila”. (Nota de premsa del dia 22 de novembre de 2011)

Doncs així és, per molt que s’afanyi a dir el regidor Jordi Serra, hi haurà el tradicional Pessebre a la plaça de Vila de Badalona i s’inaugurarà com cada any el dia 13 de desembre, Santa Llúcia. Com s’ha fet any darrera any, res de nou.

De fet no és l’única mentida que inclou aquest llistat que s’ha preparat des dels despatxos socialistes de Badalona. L’actitud prepotent, supèrbia i amb una suposada dosi de superioritat intel·lectual (intentant imposar el seu criteri i no escoltant el que vol el ciutadà) ha quedat de nou palesa en una sèrie d’enganys per confondre al personal i crear una polèmica o no n’hi ha sobre la decoració d’aquest any de la plaça de la Vila.

Imagino que el grup socialista no acaba de digerir bé la capacitat de l’actual govern municipal en organitzar actes que connectin amb el ciutadà i que produeixin la il·lusió que es va generar el proppassat divendres, les cares d’alegria dels infants en l’encesa de les llums i arbre de Nadal, de veritat, no tenen preu.

Apel·lant a les més baixes passions, fan referència al color de l’arbre. No entraré en una polèmica sobre aquesta qüestió ja que les reaccions dels ciutadans parlen per si soles (la plaça de la Vila plena de gom a gom divendres o la quantitat de fotos que es fa la gent a l’arbre). No obstant, si el color de l’arbre significa alguna cosa, algú em pot dir que significa el color vermell de les boles lluminoses del carrer del Mar?

Per altra banda, els socialistes han arribat a comentar que l’arbre ha costat una quantitat x de diners a l’Ajuntament. Doncs bé, com ja es va esmentar, una sèrie d’empreses privades han patrocinat l’arbre de Nadal i la resta d’iluminació de la Casa de la Vila a canvi de que aparegui el seu nom i logo i per tant no ha tingut cost pels badalonins. Aquesta és el camí quan s’han de dur aquest tipus d’iniciatives a la ciutat, buscant inversió privada.

Per cert, parlant de gastar diners. Els darrers anys, el govern socialista pagava 5.800 euros per la col·locació de la decoració a la façana de la Casa de la Vila. Només per la instal·lació, perquè aquestes garlandes són propietat de l’Ajuntament. No creieu que algú hauria de donar explicacions per gastar-se aquests diners per fer aquesta feina. Em sembla una mica exagerat, oi?

I per acabar aquest debat de tanta alçada política, les afirmacions de Ferran Falcó, sobre l’arbre, dient que sembla el del pati de la Belen Esteban. Desconeixia que conegués a tan insigne personatge televisiu, imagino que li haurà presentat la seva amiga Pilar Rahola.

En fi, quin pessebre (vivent) tenim a la ciutat de Badalona.

El mini Serra

2011-10-17T21:45:00.000+02:00

D’un temps ençà, a l’òrbita de les xarxes socials badalonines, hem tingut l’eclosió d’un nou usuari que exerceix de crític i censor d’alguns edils badalonins, es tracta del fill del regidor Jordi Serra.

Ja fa uns mesos, des d’aquest blog, vaig informar (es veia una hora lluny), que els usuaris de Facebook i de Twitter del regidor socialista eren un fake, controlats per un community manager. De fet, qui li controla l’usuari de Twitter se li va veure el llautó quan intentant respondre una de les meves piulades en nom de Serra, ho va fer amb el seu.

Doncs bé, el regidor Serra mostrant la seva cara més trista, ha afegit reforços, incorporant al mini-Serra en el debat dels temes polítics amb un to desafiant i bastant mal educat per cert (de casta le viene al galgo, que en diu la dita castellana).

Em recorda a aquells programes de ràdio poc escoltats, que fan entrar trucades en directe d’algun familiar i el primer que diuen és ‘us felicito pel programa, ho feu molt bé’. O aquelles cartes al director a diaris o es lloa algun personatge en concret i on el cognom coincideix sospitosament.

A ningú se li escapa que Jordi Serra està cada cop més arraconat i sol i prova d’això és el pols intern que li estan fent des del seu propi partit. De moment, disposa del comodí de l’empresa que ha controlat sempre l’agrupació socialista badalonina però està a l’aire quina serà la data de caducitat d’aquesta carta. Aquesta darrera setmana, en una assemblea extraordinària local, ja va tenir un primer ensurt.

Solitud que es veu plasmada en l’enviament d’emissaris. Sabíem que era poc donat a enfrontar-se als problemes però aquest episodi és el summum.

És realment trist que un polític al que se li pressuposa certa talla política hagi de recórrer a un familiar perquè li auxiliï en la seva tasca d’oposició. Mai hauria cregut que arribaria a aquests extrems.

Apalancando

2011-10-09T21:11:00.000+02:00

En los últimos tiempos, la demagogia sobre el endeudamiento corre rauda y veloz por la red, concretamente en blogs, tweets y en comentarios en las redes sociales con temática de la ciudad de Badalona.

Dirigentes socialistas mezclan sin pudor alguno conceptos tan diferentes como déficit (diferencia negativa entre gastos e ingresos en un periodo concreto) y endeudamiento (recursos obtenidos vía financiación para cubrir dicho déficit o proyectos) y se jactan de las cuentas que han dejado en el Ayuntamiento. Ver para creer.

Y es aquí donde nos encontramos con la madre del cordero, el ‘qué’ genera el déficit (el ‘cuánto’ ya lo hemos comentado largo y tendido) y en qué nos hemos endeudado y ‘cuál’ ha sido el retorno de dicho endeudamiento para la ciudad.

Resulta que sus políticas económicas no han tenido el efecto expansivo en la economía que nos hace estar en la tercera división de la situación de las principales ciudades catalanas.

Resulta que nos quieren hacer creer que desde el Gobierno de la ciudad criticamos únicamente el importe de la deuda de la ciudad simplemente por el hecho de endeudarse y no en cambio por lo realmente grave, el retorno que ha supuesto para la ciudad dicho endeudamiento.

Resulta que la ciudad tiene una cifras de paro por encima de la media de la comarca y de Catalunya, una economía local sin rumbo con polígonos industriales fantasma de economía transaccional, una carencia de inversiones en la comunicaciones de la ciudad, nulas infraestructuras para el desarrollo del turismo y un largo etcétera de ejemplos de este inexistente retorno del endeudamiento reseñado.

Resulta que el anterior gobierno ha derrochado estos recursos en épocas de fluidez del crédito y de crecimiento económico en gastos suntuosos como son los tristes ejemplos de proyectos faraónicos en la ciudad, alquileres de locales a precios de oro para las entidades locales, contratas sobrevaloradas de servicios a la ciudad que bajo un principio de eficiencia serían menores a todos los efectos, entre otras miserias de la gestión socialista.

Resulta que los resultados del apalancamiento del anterior gobierno han sido del todo negativos. Resulta que endeudarse es positivo pero siempre dentro de unos parámetros prudentes y con un resultado esperado en beneficios tangibles para la población.

Resulta que un empresario sabe que si se endeuda para invertir en una máquina, ésta puede hacer crecer su empresa y generar valor añadido y beneficios, pero que si se lo gasta en cambiar las cortinas y ponerlas más bonitas el retorno de dicha inversión será nula. Resulta que él como se juega el capital lo tiene claro.

Resulta que si además de obtener un nulo retorno, el endeudamiento es desorbitado, se produce una mezcla explosiva que podría estrangular al organismo más solvente. Nos vemos obligados a reformular el modelo cargando con la mochila de deuda socialista. Desgraciadamente no es un ejemplo único el de Badalona.

Como bien decía el economista Milton Friedman, uno de los más grandes errores es juzgar a las políticas y programas por sus intenciones, en vez de hacerlo por sus resultados.

Resulta que el resultado en Badalona ha sido negativo.

--------------------------------------------------------------------------------------------

1 El título de esta entrada pretende ser un tributo a uno de los mejores profesores que he tenido en mi formación académica y que actualmente nos regala deliciosos artículos en el diario La Vanguardia.

Aprofitant que el Guadiana passa per Canyadó

2011-09-29T20:49:00.001+02:00

I és que no ho podia explicar millor el president de l’AVV de Canyadó, Pedro Jesús Fernández, els equipaments al barri de Canyadó han aparegut i desaparegut en el transcurs dels darrers temps.

La seva intervenció al ple no podia ser més precisa, se’n recordava de la promesa escola bressol, de la biblioteca, de la rotonda... en definitiva, un barri amb un dèficit important d’equipaments i on s’ha invertit poc o res en els últims mandats.

Doncs bé, seguint amb el relat dels fets que van esdevenir el proppassat dimarts, els socialistes presentaven una moció per demanar la Biblioteca de Canyadó.

El regidor Serra, feia una intervenció que feia olor a passat, exposant dades de forma desendreçada, fent volar coloms, desconcertant i insinuant que els diners rebuts de la Diputació de Barcelona que anaven destinats a la Biblioteca havien “destinats/usats provisionalment/redireccionats” a l’obra faraònica i electoralista de la plaça Pompeu Fabra perquè sinó corríem el risc de perdre’ls.

En el torn de rèplica del president de la associació veïnal, el representant demanava concreció en les dates d’execució del projecte, exigint que el mateix es dugués a terme no més enllà del 2012.

La ubicació de la biblioteca estava i està prevista en els baixos del nou edifici que s’està construint a la Riera i que abans d’acabar l’any 2011 estarà enllestit.

Va arribar el torn del tancament final i l’alcalde Albiol va haver posar les coses al seu lloc. Amb un ampli i detallat desplegament de dades mostrava dos documents que demostraven per una banda el canvi de consignació de la biblioteca a la jardineria de la plaça Pompeu Fabra i per altra, un document de la Diputació on s’indicava que la partida era viva fins al 2013.

Les mentides del PSC havien estat efímeres, en poc més de cinc minuts es desmuntava la seva coartada i el president de l’AVV de Canyadó feia una cara de circumstàncies que si l’arriben a punxar, no li treuen sang.

Els 1,2 milions d’euros de la Biblioteca de Canyadó, s’havien destinat a flors i arbres de la plaça Pompeu Fabra i l’esperat equipament sense partida, així de trist i lamentable.

Imagino que els veïns de Canyadó estaran contentíssims per la gestió socialista i estaran a l’espera de rebre alguna explicació per la part del regidor Jordi Serra. Esperem que no navegui pel Guadiana i digui la veritat.

Atila

2011-09-20T21:48:00.000+02:00

“Per on passava el seu cavall no hi tornava a créixer l'herba”.

I així han deixat l’Ajuntament de Badalona els socialistes durant els seus 28 anys de mandat ininterromput.

Diversos han estat els apunts que avisaven de la ruïna econòmica en la que ens estaven ficant, tots, absolutament tots, es quedaven curts. La magnitud del desastre econòmic és de dimensions inimaginables.

Les xifres parlen per si soles, tot i així és de justícia que s’expliquin bé perquè tothom les pugui entendre.

Per una banda, l’endeutament del consistori és de més de 112 milions, aquest concepte seria l’hipoteca que poc a poc haurem de pagar el badalonins pels excessos del govern socialista. Es tracta de préstecs crònics i per tant és independent dels dèficits que a continuació detallaré.

Per altra banda, tenim 60 milions d’euros que hem de pagar en els propers 3 exercicis (obligats per llei). Es tractaria, perquè es facin una idea, com si una família hagués fet ús de la targeta VISA per arribar a final de mes i que ara ha de tornar en tres anys perquè el banc li obliga.

Aquests 60 milions d’euros són la suma del dèficit de l’any 2010 (17,9 mm), dèficit de l’any 2011 (15 mm), factures al calaix pendents de ser pagades (9,4 mm), dividends pendents de cobrar d’empreses municipals (8 mm) i expropiacions pendents de pagament (8,2 mm)

Durant els darrers tres exercicis (2009-2010-2011) s’ha estirat més el braç que la màniga, ja que tots i cadascun d’aquest anys s’ha produït un dèficit de 15, 18 i 15 milions d’euros. S’han gastat el que no teníem i ara estem pagant aquests excessos.

Sento a socialistes parlar de que si aquest dèficit era per mantenir l’estat del benestar, tot i així no sé si parlen del seu benestar o dels ciutadans. El que si és cert és que han intentat sobreviure al present amb diners del futur i això és paga, tard o d’hora es paga.

Podria estendrem en la crítica, però com bé diu l’Alcalde de la ciutat, els números parlen per si sols.

Tot i així, els badalonins ens van donar la seva confiança per canviar la història i això és el que farem, posant l’adob necessari perquè torni a créixer l’herba a la ciutat de Badalona.

No obstant, aquestes mesures no afectaran ni serveis a les persones, ni la seguretat de la ciutadania ni la pròpia educació del badalonins.

La recepta per sanejar les comptes de la ciutat estarà basada en aturar el malbaratament de recursos econòmics (algunes d’elles vergonyoses), revisió de les subvencions i iniciació del procés de reducció d’organismes autònoms i empreses municipals.

El darrer bany de l’estiu

2011-09-12T23:25:00.000+02:00

Desprès del ple que s’ha celebrat en el dia d’avui a Badalona, he mantingut un intercanvi de tweets amb un bon amic integrant de la JNC.

Ell em deia que des de Convergència es preocupaven per la llengua, la nació i la identitat mentre que jo li responia que nosaltres des de l’Ajuntament de Badalona ens preocupaven per l’atur, la seguretat al carrer i la prestació de serveis socials.

I que quedi clar que em sento tant català com qualsevol i que dubtar de la meva condició únicament pot ser producte de la mala intenció o de l’objectiu de crear uns prejudicis vers al partit que tinc l’orgull de militar.

No obstant, i reproduint paraules del nostre Alcalde Xavier García Albiol, des del govern municipal estem preocupats per allò sobre el que podem actuar directament i no és un altra cosa que preocupar-se pels problemes reals i quotidians, que malauradament disten massa del que discutim a vegades als plens de les ciutats de Catalunya.

El nostre Alcalde, en la línia del que comento ha avançat que l’Ajuntament de Badalona baixarà els impostos per l’any 2012 i la implantació i posada en marxa de la policia de barri, dotats d’un telèfon mòbil per la seva localització quan sigui precís.

En això estem centrats, en els àmbits que jo li comentava al meu amic i que tenim la percepció que són els que ocupen i preocupen als nostres veïns.

I que consti que aquesta entrada no és un menyspreu cap a la llengua catalana ni res semblant. Crec que el meu sentiment cap a la llengua i cap a Catalunya està fora de dubte pels que coneixen la meva trajectòria i estic en la mateixa línia que l’Alcalde Albiol, que ha afirmat aquest matí que la mateixa requereix una discriminació positiva a alguns barris de la ciutat.

Tot i així, avui he aprofitat el bon dia que ha fet a la ciutat de Badalona per donar-me un dels darrers banys de la temporada, un bany de realisme dels problemes importants que des de l'Ajuntament podem resoldre als badalonins.

Les classes de matemàtiques del Regidor Jordi Serra

2011-07-17T16:21:00.001+02:00

El proppassat dimarts 12 de juliol, es va celebrar el segon Ple de la Legislatura (el primer va ser per aprovar els Correbous de Llefià) per sotmetre a aprovació el Cartipàs Municipal que estructura el govern i dota dels professionals necessaris per l’administració de la ciutat.

Aquest, va esser aprovat amb els vots favorables i abstencions en els diferents punts tant de CiU com d’ICV.

El punt surrealista de la sessió el va posar el Regidor socialista Jordi Serra. En la seva segona intervenció, realitzant un exercici o bé de cinisme o bé de paròdia ens va intentar explicar com el PSC tenia menys càrrecs de confiança en l’anterior legislatura.

La reducció de la partida de la plantilla de càrrecs de confiança era una de les principals premisses del programa electoral que varem presentar en la darrera campanya electoral preludi del canvi en l’alcaldia de la ciutat.

Doncs bé, retornant a la retòrica del regidor socialista, la sorpresa va esdevenir quan va realitzar un desplegament de xifres inexplicables intentant fer creure als allí presents que el cartipàs de l’anterior govern socialista era inferior en número a l’actual.

Que si resto 5, que si cauen 4, que si divideixo entre 2... lamento no poder reproduir de forma exacta la seva intervenció perquè els hi soc sincer, em vaig perdre.

És del tot sorprenent que el regidor Serra pugui creure que pot embolicar l’opinió pública d’aquesta ciutat, però és que la realitat és tossuda: 39 càrrecs en front els 48 (tenint en compte la revisió que es va fer) i un estalvi de més de 2 milions d’euros en tota la legislatura que es destinaran a polítiques socials.

Un 18% en número de càrrecs i un 25% en total de la partida pressupostària; per tant s’han abaixat els sous, farem més amb menys (major eficiència de l’estructura)

Per acabar la seva lamentable intervenció va posar el crit en el cel per la representació del PSC en les empreses públiques de la ciutat, deu tenir amnèsia ja que va passar per alt que a l’anterior legislatura amb 7 regidors, el Partit Popular només tenia 1 representant a cadascun d’aquests organismes públics.

Entenem que vulgui controlar i dirigir les mateixes però ha de començar a entendre que l’electorat badaloní els ha posat a l’oposició segurament no massa content per la gestió que van fer també en aquest àmbit.

Regidor Serra... millor no tirem la vista enrere per mirar que han fet i com han administrat aquests ens.

Tot torna a començar

2011-07-02T18:41:00.000+02:00

Aquest dissabte ja fa tres setmanes que va ser investit el nou Alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol. Amb ell, un equip humà format per 10 regidors, que destil·laven il·lusió, motivació i responsabilitat.

Durant la campanya varem anar desgranant les nostres línies bàsiques d’actuació a l’Ajuntament de Badalona que van propiciar que assolíssim la confiança de quasi 27.000 ciutadans i obtinguéssim la victòria en 28 dels 34 barris que conformen la ciutat.

A aquestes propostes que sense cap mena de dubte marcaran el nostre mapa de ruta en el govern de la ciutat hem afegit alguns condiments que en els primers dies de gestió ja s’han pogut observar.

Eficiència; i es que es ben sabut per tothom que a hores d’ara els recursos són més limitats que en qualsevol temps passat. S’ha de fer més amb menys i això passa per ser eficients, per prioritzar i per gastar en el que realment és important. El nostre ajuntament es significarà per aquest fet. Se’ns dubte.

Petites actuacions, grans solucions pels afectats; i es que si de quelcom ens hem adonat ens aquest primer dies de govern és que hi havia petits problemes de nombrosos ciutadans que restaven enquistats i no s’havien solucionat durant anys. Aquestes petites actuacions, són les que fan gran el benestar dels ciutadans i vetllarem per ell.

Abordar els problemes de cara; i es que algunes persones s’han quedat sobtades de la presència de regidors de Badalona en intervencions en els diferents àmbits (com per exemple el dispositiu de neteja de la revetlla de Sant Joan). Aquesta serà la nostra forma de fer, estant al capdavant de les accions importants de la ciutat per dirigir, recolzar i vetllar que tot surt com ha de sortir.

Una motivació sense límits; i és que aquest intangible es pot detectar en la nostra dedicació i afecte en el desenvolupament de la nostra feina. Lògicament compartirem encerts i desencerts però la il·lusió per fer les coses ben fetes és la benzina que mou als integrants del govern per donar servei als badalonins.

Un gran equip humà; i es que aquesta és un dels grans tresors de l’Ajuntament de Badalona, els empleats que conformen el consistori. Ens hem trobat un grup de professionals preparats, responsabilitzats i bolcats en atendre els problemes dels ciutadans i ciutadanes. Una sort.

Tot aquesta actitud constructiva, contrasta frontalment amb l’actitud que han pres els dirigents socialistes, no acceptant la seva derrota electoral a les urnes i expressant-se com si algú els hi hagués robat quelcom que els pertany; i senyors, la ciutat i l’ajuntament és del ciutadans, no propietat de cap partit polític.

Per sort per la ciutat de Badalona tot torna a començar, albirant a l’horitzó una llum d’esperança i una il·lusió de la que es comença a contagiar la ciutadania.

Badañistan

2011-06-05T21:18:00.001+02:00

Just desprès de les eleccions municipals del darrer dia 22 de maig, el consistori badaloní va fer pública la liquidació del Pressupost de l’exercici 2010.

Només la liquidació perquè demanar un informe amb els diferents indicadors de gestió (contribució del pressupost al romanent de tresoreria, esforç inversor, etc) és massa demanar no?

Sobta, que aquests periodistes que tot ho analitzen no hagin parat compte a que la mateixa té un dèficit de 17.969.876,39 euros per segon exercici consecutiu (veure liquidació del 2009). El 2009 i el 2010, l’Ajuntament de Badalona ha gastat 33.737.094,19 més dels que ha ingressat.

És de sentit comú que si un any es genera un dèficit de més de 15 milions d’euros es prengui nota per l’exercici posterior i s’adapti el model per no tornar a tenir el mateix resultat. Doncs lluny d’adaptar-lo (aprimant administració, suprimint empreses públiques, etc) han generat un dèficit encara major al de 2009.

Aquesta nefasta gestió fa que l’endeutament total a llarg termini creixi, i a tancament del 2010 suposa un total de 123.318.699,63 amb entitats financeres (aquí no s’inclou a curt termini ni les obligacions amb creditors varis)

Amb aquest panorama financer apocalíptic, alguns encara es sorprenen de que els ciutadans hagin decidit confiar de forma majoritària en el Partit Popular per poder gestionar correctament la ciutat. Com ja reconeixen alguns analistes, el PP no ha guanyat només pel seu discurs en temes d’immigració, la seva victòria ha estat fonamentada en el rigorós i realista model de ciutat que ha presentat.

Ni El Punt, ni el Tot Badalona, ni La Vanguardia (tant crítica amb la gestió del Tripartit a la Generalitat), ni El Periódico s’han fet ressò d’aquesta notícia. No m’ho explico de veritat.

A hores d’ara, imagino que el líder convergent Ferran Falcó no deu tenir masses dubtes en interpretar que la voluntat dels badalonins és que els socialistes vagin a l’oposició, com així va ser el proppassat mes de novembre a la Generalitat.

Si fa o no fa, la situació en la que han deixat les finances a Badalona és igual de greu (a nivell local) que a la Generalitat i ells saben bé les dificultats que estan tenint per sortir endavant amb el nefast llegat econòmic que els hi han deixat.

Llegia no fa gaire de l’existència d’un Oracle a Llefià que augurava referent a Badalona quelcom similar a “No se fía”, doncs sí que s’ha fiat i molt i ara s’hauran de fer grans esforços per eixugar el dèficit i l’enorme deute a llarg termini que té la ciutat.

Esperem que els números no siguin encara pitjors del que diu la liquidació.

El nostre ajuntament contra les cordes... i Jordi Serra preocupat

2011-05-29T20:39:00.000+02:00

I això no ho dic jo, ho diu El País, en una notícia que publica en la seva edició d’avui diumenge.

Aquesta informació fa referència al delicat estat de les comptes de l’Ajuntament de Badalona (en números vermells) i que segurament és un dels aspectes que més preocupa a la parròquia socialista de perdre la seva posició de poder.

Des de fa temps ja venim denunciant en aquest bloc els problemes que ha tingut el consistori per fer front als pagaments a proveïdors havent d’aplaçar-los i la delicada situació de les empreses públiques, com és el cas d’Engestur, que pel que mostra el seu balanç, té un endeutament ‘preocupant’ (essent generosos)

Doncs bé, aquestes informacions no pas positives sobre les finances de la ciutat, deu tenir preocupat a l’Alcalde sortint Jordi Serra. Si finalment, s’acaba acomplint el desig majoritari dels ciutadans, el nou govern haurà de filar prim i fer una auditoria per detallar l’estat exacte de les comptes tant del consistori com de les empreses públiques.

Sota l’empara d’un suposat racisme per Partit Popular, Jordi Serra es resisteix a deixar l’alcaldia, suposo que perquè no li deu fer cap gràcia el que pugui dir aquesta auditoria.

15

2011-05-25T00:16:00.000+02:00

Parlem de del punt de vista d’un dels reptes més importants pels propers quatre anys, la promoció econòmica i per extensió que la ciutat es torni pròspera i generi llocs de treball.

Fora apart de les pressions que està tenint la Federació Nacionalista per fer a Jordi Serra alcalde, sota la gran coartada d’un suposat racisme per part nostra (PP), des del meu punt de vista, el líder convergent hauria d’optar per governar de forma estable amb la llista més votada (Partit Popular), amb el repte de crear riquesa i per ende llocs de feina a la ciutat.

Si ens fixem en l’exposició que va fer en la fàbrica d’Anís del Mono, acompanyat del gran Professor d’ESADE (i Conseller) Mena, veurem com les idees en comú que tenim ambdues formacions són nombroses i de molt pes estratègic i ideològic per assolir l’objectiu de la creació d’ocupació i fer minvar la desorbitada xifra d’atur que tenim.

Una dada tan negativa, per la incapacitat de l’anterior govern socialista de dinamitzar l’economia de la ciutat.

Les dues formacions partim de la base que el pal de paller per arribar a generar valor és el recolzament de l’empresari i nou emprenedor a la ciutat.

Aquesta dinamització vindria donada tant per la banda del finançament (amb una idea de microcrèdits que va exposar CiU) i per altra per una facilitació, recolzament i assessorament de la posada en marxa de noves empreses a la ciutat (idea al nostre programa, amb la que pretenem crear un departament que ajudi i acceleri l’obertura de noves companyies a la ciutat en un temps limitat)

Per altra banda, també trobem un espai de coincidència en que l’ajuntament a través de les nombroses i costoses empreses públiques que té (denunciades per activa i per passiva a aquest bloc) no han aconseguit promoure cap activitat econòmica per la ciutat.

No hi ha idees ni gestió i a sobre costen un munt de recursos. La reducció/fusió i un enfocament clar i eficient per generar condicions per l’assentament d’empreses serien la proposta en aquesta àrea.

També identifiquem coincidències en la promoció d’un espai on es puguin establir empreses relacionades amb la branca de la sanitat, una espècie de ciutat sanitària, aprofitant el ressò de la joia de la corona badalonina, l’hospital Germans Trias i Pujol.

Amb aquesta proposta es donaria contingut al dèficit de valor afegit dels centres econòmics de la ciutat (polígons), fet que per si sol suposaria un dinamitzador i un pol d’atracció per a noves empreses.

Altra de les àrees on trobem punts de trobada és en el de les comunicacions, element prioritari per donar sentit a aquest nou teixit empresarial que es vol desenvolupar.

Tant la B-500 com els laterals de l’autopista o bé l’extensió del metro i millora del transport públic estan tant en la nostra agenda com en la seva.

I per últim i amb l’objectiu de poder dur a terme el pla d’acció, quelcom indispensable és tant l’obtenció de nous recursos com l’alliberament d’altres per la via de la priorització i aprimament de l’administració, totalment sobredimensionada degut a aquests darrers 28 anys de govern del mateix color.

Tot el contrari que l’opció socialista, que opta, com ha reconegut el seu candidat, per apujar els impostos als ciutadans. Un model totalment diferent.

Com podran veure, les coincidències programàtiques són moltes i totes mirant al mateix objectiu de que es pugui generar ocupació.

Si estem d’acord en que aquest seria el principal repte de la legislatura, crec honestament que CiU hauria d’estar al govern amb el Partit Popular.

D’entrar en una entesa d’esquerres amb el PSC i ICV cap d’aquestes bones idees les podria dur a terme, donat que els seus programes són antagònics en aquesta matèria.

Sóc conscient que la direcció de CiU s’ha entestat en dir que no pactarien amb nosaltres perquè havíem fet molt de ‘soroll’ en altres àmbits, tot i així tinc la confiança que no tanquin la porta en un futur a un repte tan important per la ciutat.

La pròpia Badalona necessita de la seva aportació i seria un autèntic luxe que no ens podem permetre, donada la depressió econòmica en la que estem immersos.

El set pecats capitals del Govern de Badalona

2011-05-06T00:01:00.004+02:00

Avui comença la campanya electoral que dona tret de sortida al que esperem sigui el desitjat canvi el proper 22 de maig a Badalona.

La ciutat pateix la que podríem assenyalar com l’etapa més decadent de la seva història moderna i he volgut resumir els problemes més importants en aquests set pecats capitals que pateix per culpa de nefasta gestió del PSC i concretament del seu alcaldable, el fins ara alcalde suplent Jordi Serra.

1. Atur

La ciutat tanca la legislatura amb el drama de l’atur augmentat en un 3% del que és la mitja de Catalunya. Més de 20.000 badalonins sense feina deixen en evidència les inexistents polítiques dels socialistes per promocionar econòmicament la ciutat.

L’IMPO i el BCIN que ens costen més de 4 milions d’euros han estat dues empreses públiques ineficients i inútils.

Polígons industrials fantasmes, negocis que tanquen un darrera l’altra (més de 600 empreses han desaparegut en els últims tres anys), etc han sumit a la ciutat en una profunda depressió econòmica.

2. Inseguretat

Com ja avançava l’estudi sobre la ciutat que va encarregar l’Ajuntament de la ciutat, la inseguretat és un dels problemes més greus i més importants pels badalonins.

No s’ha sabut combatre i la sensació de que hom no és segur en segons quins llocs i en segons a quines hores s’ha estès per la ciutat.

Quasi cada setmana ens hem anat trobant titulars als mitjans de comunicació que han evidenciat aquest greu problema.

3. Malbaratament

Els comptes de la ciutat s’han vist penalitzats pels excessos dels socialistes.

Per una banda, un superàvit de càrrecs de confiança (sense ofici ni benefici la gran majoria) que suposen més de 4 milions d’euros a l’any, per altra empreses públiques totalment inútils com les esmentades (BCIN, IMPO) amb més de 4 milions d’euros, passant per una Televisió de Badalona que ens costa 3,7 milions d’euros l’any o els nyaps com el del Pavelló de Montigalà amb més de 700.000 euros, entre d’altres.

Això ha derivat en que l’Ajuntament tingui la intenció d’apujar els impostos, com si no fossin prou alts...

4. Clientelisme

Lamentablement moltes de les contractacions per personal relacionat amb l’Ajuntament es fan a dit sense realitzar un concurs de mèrits que seria el procés just i normal.

Aquest fet fa que les empreses públiques de Badalona estiguin plenes de persones que com a únic mèrit per estar-hi és el d’esser militant del PSC de Badalona.

Per si això no fos suficient, a Badalona planeja l’ombra de l’innombrable que tots coneguem, esquitxat de nombroses situacions on es percep la seva influència i que fins i tot se li atorga el control entre bambolines del Partit que governa a l’Ajuntament.

5. Abandonament/Desídia

Aquest és el sentiment de molts barris de la ciutat de Badalona per part del seu Ajuntament, se senten absolutament abandonats i desemparats.

El casos més fragants són el del Sant Crist, La Salut, Llefià o Sant Roc encara que hi ha d’altres pels que se’ls veu poquet al responsables del consistori i molt menys a l’alcalde suplent Jordi Serra.

6. Incivisme

Moltes famílies a Badalona han vist com el seu dia a dia es convertia en un autèntic infern per persones que aprofitant-se de l’actitud permissiva de les nostres forces de l’ordre i els complexos dels responsables municipals mostraven actituds poc respectuoses amb els seus veïns.

Des de pisos sobre-ocupats, passant per famílies que es negaven per sistema a abonar les depeses de la seva comunitat, gent que fa les seves necessitat a la via pública o que simplement no respectava els descans dels veïns, la ciutat s’ha convertit en un autèntic oasi per tots els que no acompleixen uns mínims de convivència.

7. Mentida

Moltes propostes ha deixat d’acomplir l’Ajuntament de Badalona tal i com va quedar palès a l’anterior entrada per part del govern dels Socialistes amb el vist i plau dels seus socis de govern de Convergència i Unió.

A més de totes aquestes promeses, l’alcalde Jordi Serra, desbordat per la situació d’inseguretat i incivisme que assolava la ciutat s’ha dedicat a negar els problemes i contradir la crua realitat que viuen molts veïns.

Fem Memòria

2011-04-26T08:00:00.006+02:00

Queda menys d’un mes perquè es celebrin les eleccions municipals a l’Ajuntament de Badalona i és l’hora de fer balanç de l’obra de govern dels tres partits que han estat al front durant aquest quatre anys (PSC, CiU i ERC)

Els incompliments del pla de govern que van presentar després del pacte han estat nombrosos, de fet més de la meitat de les 50 propostes d’inici no s’han acomplert.

La justificació que ens dona l’Alcalde Jordi Serra és que el pla de govern només era una guia i que l’Ajuntament s’ha anat adaptant a les situacions que han anat sorgint, ‘és nota’ que Serra tant li fa els compromisos adquirits amb els badalonins i les promeses fetes. Quina barra.

Es pensen que la ciutadania no té memòria i no sap el que s’han deixat en el tinter. Aquí us deixo una recapitulació dels incompliments més notoris del tripartit format per Socialistes, Convergents i Republicans.

Veure l’informe 'Fem Memòria'

Tenen algun pla?

2011-03-26T09:39:00.000+01:00

És curiós de veure com a molts polítics amb les eleccions a tocar, se’ls omple la boca de grans propostes per combatre la crisi i crear llocs de feina (internet en va ple tant en publicacions locals com en vídeos de pre-campanya). I el problema no són les propostes, que les podríem discutir, el problema és que no hi ha brúixola i quan no saps on vas pot aparèixer en qualsevol lloc.

Sincerament, crec que no tenen cap pla ni l’han tingut en els darrers 10 anys. Hem viscut sota la inèrcia de la bombolla immobiliària; requalificant terrenys, amb ingressos sobredimensionats per tributs derivats d’aquesta activitat i amb plusvàlues que no corresponien. I les conseqüències de tot plegat i del baix nivell dels nostres governants (Serra, Serrano i cia) equivalen a que Badalona tingui un 17% d’atur i quasi 23.000 persones sense feina.

Observant aquest escenari tan poc favorable, s’ha de partir de la premissa que els llocs de feina els creen els empresaris o no es creen. Això és així, ergo no depèn de la col·locació directa que facin les administracions, inclosa la del consistori badaloní. Destinar recursos a crear llocs de feina temporals i eventuals és totalment inútil i només dura uns mesos.

Per tant, sota la mateixa s’han d’establir els eixos bàsics per dissenyar un pla que ens porti a aconseguir l’objectiu de dinamitzar l’economia badalonina: (sé que són obvis però no per tothom com s’ha pogut comprovar)

Atraure la implantació d’empresa privada
Recolzar l’emprenedor local

Per assolir el primer dels objectius és necessari un bon pla de màrqueting que vengui les bondats i avantatges de la ciutat en alguna àrea. I aquí és on entra en joc les diferents possibilitats que ofereix la nostra ciutat inclòs el nostre millor tresor, l’Hospital German Trias i Pujol.

Una ciutat amb mar i muntanya, amb comerç tradicional sota la icona d’un dels carrers més importants de Catalunya, relativament ben comunicada (tot i que amb algun dèficit producte de la incompetència de l’equip de govern), amb un atractiu turístic basat en les ruïnes romanes que mai s’ha sabut explotar i que incomprensiblement la trobem a la cua de les ciutats importants de Catalunya.

Badalona s’ha de fer forta en aquestes oportunitats intrínseques a la pròpia ciutat. Negocis de prestigi i que aportin valor afegit, allunyat dels concessionaris de cotxes o magatzems que únicament són negocis transaccionals amb poc recorregut de creixement.

El segon dels objectius s’assoleix facilitant la posada en marxa de negocis a la ciutat. Cosa que sona fàcil i simple però que a l’hora d’engegar una empresa és torna complicat, farragós i amb una burocràcia impròpia del segle XXI.

Un component afegit i important a l’hora d’impulsar la creació de noves empreses és el finançament. I aquí no dic que l’Ajuntament faci d’entitat financera perquè és inviable i no seria bo per la institució però sí que sigui un facilitador tant per desenvolupar un bon pla de negoci com per aconseguir el recursos necessaris per posar-lo en marxa.

M’imagino que el PSC de Badalona sortirà en campanya dient que ha recolzat la creació d’empreses durant tota la legislatura però el cert és que la partida destinada a aquest objectiu i que correspon al Programa Inicia és d’uns ridículs i irrisoris 78.000 euros.

Aquestes línies bàsiques del pla que jo duria a terme, és una prova de que el màrqueting és quelcom important per rellançar la ciutat, perquè un bon producte ven, i vendre en la ciutat és sinònim de que s’implantin empreses i generin llocs de feina. No és admissible la depressió en la que ha sumit els socialistes a la ciutat.

Òbviament en un post de lectura lleugera no és pot desenvolupar el pla que requereix una ciutat de 220.000 habitants però sí que és possible indicar cap a on ha d’anar la ciutat i en què ha de basar els seus esforços.

L’alcalde Serra és vanagloria de l’empresa pública Reactivació de Badalona (BCIN) i de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) quan els resultats d’aquestes deixen al descobert que són dos òrgans totalment inútils i ineficaços a més de suposar una despesa desmesurada pels pressupostos de la ciutat.

Enges-Crack

2011-03-19T20:40:00.000+01:00

Ara que ja han passat quasi tres anys d’ençà que va començar la crisi econòmica, han esclatat totes les bombolles especulatives que havia produït l’especulació al sistema.

Així mateix, una d’aquestes bombolles que s’han desinflat en els últims temps han estat els pàrquings. La construcció dels mateixos, ha esdevingut l’activitat principal d’una de les empreses públiques que més polèmica ha generat a la ciutat, ENGESTUR.

En els anys de bonança, la promoció i explotació d’aparcaments subterranis, ha estat la principal font de finançament d’aquesta societat, a costa de que els veïns de les zones afectades, es van veure ‘obligats’ a fer l’esforç d’adquirir-ne per poder aparcar.

Aquesta eufòria, que ha portat a fer una gestió descontrolada de la societat pública, l’ha posat a la vora del precipici. I a continuació explicaré el perquè.

Seguint amb l’anàlisi d’Engestur, veiem que la Solvència de Garantia, rati que indica si la societat pot fer front als seus compromisos i obligacions, podem observar que l’Actiu Corrent és de 22 milions d’euros i el Passiu Circulant de 9 milions d’euros (obligacions a curt termini).

Teòricament, la societat tindria un rati adequat però la dada d’existències de la societat ascendeix a quasi 13 milions d’euros.

S’han valorat a preu de mercat les existències? (pàrquings construïts i encara per vendre)

S’ha tingut en compte la caiguda dels preus dels pàrquings?

Ara bé, aquest balanç previsional podria ser vàlid si es complissin les previsions en quant a la xifra de negocis que s’ha fixat per aquest any i que és de 7,2 milions d’euros.

Una xifra agosarada, ja que hem de tenir en compte que el mercat immobiliari està completament aturat i a dures penes es venen pisos i pàrquings. La situació és greu i preocupant a menys que esdevingui un miracle, i això només passa a la ficció.

Conclussions

Engestur és una societat amb una enorme deute de 29 milions d’euros, dels quals 9 milions s’han de fer front aquest exercici 2011 i per això és indispensable que s’acompleixi la xifra de negoci (vendes) prevista o l’Ajuntament haurà de tapar al forat.

Per aquest 2011, Engestur ja té previst traspassar quasi 1 milió d’euros de deute curt termini a llarg termini (perquè ho entinguin, es com ampliar la hipoteca per pagar els deutes de la targeta VISA en economia doméstica); es pot interpretar que les alarmes estan enceses i que la gestió ruïnosa de la societat amb la que l’Ajuntament dels Socialistes s’ha dedicat a especular (per no dir coses més greus) es troba a la vora del precipici.

En quant a la bona salut financera de la companyia, tot depèn de la valoració que es faci de les existències. Recentment, va esdevenir un cas semblant al FC Barcelona entre l’auditoria que van fer de les comptes la directiva de Joan Laporta i Sandro Rossell. Depenent del valor que li dones als actius (en aquell cas els jugadors), la fotografia financera i de la compta de resultats surt d’una manera o d’altra. En l’entorn immobiliari, imagino que estarem tots d’acord en que ha esclatat la bombolla, no?

La compta de resultats d’Engestur preveu una variació d’existències de quasi 3 milions d’euros (es de suposar que part d’elles o senceres, seran de pàrquings enllestits). Aquestes existències tenen aquest valor?

Imagino que els dirigents actuals de l’Ajuntament, intentaran restar credibilitat al meu anàlisi, argumentant que estic pagat per no sé qui o que si tinc interessos a no sé on o simplement que el mateix no té una base sòlida.

Ara bé, tothom pot observar les crides desesperades i promocions agressives que s’estan fent amb la venda de pàrquings d’ENGESTUR. Tant de bo estigui equivocat i aquest crack que preveig que farà Engestur aquest 2011 amb la conseqüent fallida, no ho haguem de pagar els badalonins.

Nissaga del Cortijo

2011-02-20T12:51:00.000+01:00

En moltes ocasions, s’ha acusat a l’Ajuntament de Badalona de tenir nombrosos càrrecs de confiança i personal eventual que suposaven una enorme despesa al pressupost de la ciutat.

De fet, fa un temps que en els diferents Plens de la ciutat, fa xup-xup aquest tema dels càrrecs de confiança del Partit Socialista a l’Ajuntament i la xifra total que es comenta és de quasi 4 milions d’euros.

Altre tema que ha aixecat polseguera ha estat el de la despesa de les diferents targetes de crèdit d’integrants del govern de la ciutat així com importants factures de dinars a un famós restaurant de Badalona (amb el cognom de l’ex-alcaldessa) ubicat al centre de la ciutat, proper a on viu l’alcalde Jordi Serra. Ampolles de vi de quasi tres dígits, despeses desorbitades per comensals i un llarg etcètera d’excessos que es poden consultar en la liquidació del pressupost de l’Ajuntament (encara que els propis responsables no ho posen fàcil per motius obvis)

Es per això, que hom es pot explicar com personatges tan tenebrosos per la ciutat reaccionin de forma airada contra tot el que gosi criticar la gestió de l’Ajuntament o de qualsevol del seus governants, inclòs l’alcalde.

De fet, ja ha esdevingut que en algun ple, molts dels assalariats (i casualment militants del PSC) han fet acte de presència per censurar les denúncies sobre la nefasta gestió que estan duent a terme els partits polítics al govern.

Perquè tot això que comento no quedi a com una acusació a l’aire, presentaré algunes dades amb que els badalonins i badalonines podran extreure les seves pròpies conclusions d’on destina els recursos l’ajuntament i com els malbarata.

- Sabien que l’alcalde Jordi Serra té 4 coordinadors especials d’alcaldia que cobren cadascun d’ells 60.000 euros a l’any? (3.500 euros nets al mes)

- Sabien que l’ajuntament de Badalona el qual està format per 27 regidors, té 9 Tinents d’Alcalde que cobren 60.000 euros l’any? (3.500 euros nets al mes)

- Sabien que el gerent de l’Impo té un sou de 80.000 euros a l’any? (4.500 euros nets al mes)

Cobra més el gerent d’aquesta societat pública destina a crear llocs de treball que el destina la pròpia companyia a la creació de noves empreses a la ciutat de Badalona (Programa Inicia: 78.000 euros)

- Sabien que el gerent d’Engestur té un sou de 90.000 euros a l’any? (5.000 euros nets al mes)

- Sabien que el gerent de Reactivació de Badalona (BCIN) té un sou de més de 60.000 euros a l’any? (3.500 euros nets al mes)

- Sabien que la dona de l’alcalde Jordi Serra treballa a la regidoria d’Urbanisme?

- Sabien que la dona i una de les filles d’un regidor socialista està contractada de forma eventual per l’Ajuntament de Badalona?

- Sabien que el marit d’una destacada regidora socialista està empleat de forma eventual per l’ajuntament de Badalona?

- Sabien que el partit socialista té a nombrosos càrrecs de confiança amb un sou de quelcom més de 37.000 euros a l’any on està ubicats quasi la totalitat de l’òrgan directiu del seu partit?

- Sabien que les empreses públiques de la ciutat (especialment IMPO, Engestur i Rebasa) tenen com a empleats familiars i militants del Partit Socialista?

Imagino que desprès de llegir totes aquestes ‘curiositats’, un arriba a la conclusió de que el Partit Socialista de Badalona ha convertit el Consistori en un ‘Cortijo’ (permeti’m la llicència lingüística) i que s’han cregut que la ciutat és propietat seva; quelcom semblant a una dinastia o a uns senyors feudals.

En el darrers dies hem pogut observar el poder la informació en l’Orient Mitjà, que està possibilitant canvis polítics. Aquest camí cap a la llibertat que hem iniciat gràcies a les noves tecnologies els fa por i veien les curioses dades que esmento, no m’estranya.

Tot indica, que a la Nissaga del Socialistes els hi queda poc al seu ‘Cortijo’ de Badalona.

Els perfils iogurt de l’alcalde a les xarxes socials

2011-01-22T21:15:00.000+01:00

Aquesta setmana hem tingut la gran novetat de veure com l’alcalde per accident de Badalona, Jordi Serra, obria els seus perfils a les xarxes socials, Facebook i Twitter.

Ja ho havia avançat a la revista el Tot de Badalona que tenia la intenció d’obrir el seu perfil de cara a comunicar-se amb els ciutadans pensant en la fita del 22 de maig, data en la que es celebraran les eleccions a l’Ajuntament de Badalona on ell es presenta per primer cop. (Senyor Alcalde, es va equivocar de verb a l’entrevista del Tot, els ciutadans podrien confiar en vostè, però no tornar a confiar perquè mai l’han pogut votar)

Uns perfils amb data de caducitat com un iogurt i que tancarà al dia següent de les eleccions. Diu molt d’ell aquesta decisió i de la comunicació amb els seus ciutadans. S’ha de tenir molta barra per fer quelcom tan reprovable èticament i a sobre dir-ho a les clares.

Seguint amb el tema dels perfils, des de que em vaig assabentar de que obriria un perfil a Facebook, restava realment il·lusionat ja que tindria l’ocasió de poder interactuar per primer cop amb l’alcalde, ja que durant tota la legislatura ha estat impossible fer-ho perquè el Jordi Serra és un polític molt ocupat.

Durant aquests quatre anys, el batlle s’ha estat ocupant dels problemes més greus de la ciutat, en el que comporta a l’estat de les finances públiques, els problemes de seguretat de molta part del territori de la ciutat, supervisant els diversos manifestos que han deixat palès que a Badalona hi ha ciutadans de primera i de l’extraradi i sobretot en parlar amb els veïns amb problemes.

No obstant, aquesta joia s’ha esfumat en els pocs dies ja que com hem pogut comprovar els perfils no els controla l’alcalde, hi ha un grup de persones del PSC (amb sou de l’Ajuntament per cert) que s’ocupen dels mateixos.

Són perfils marca blanca, com aquells iogurts de la marca Carrefour i que fabrica una altra empresa per vendre’ls en les seves grans superfícies.

Sóc conscient que no estic donant cap exclusiva amb aquest post, però volia deixar constància perquè l’alcalde i el seu entorn sàpiguen que els badalonins no som tontos i internet ja fa molt de temps que es van inventar i és complicat d’enganyar-nos.

De fet no és una novetat aquesta forma d’actuar perquè com ja ressenyava la revista el Tot de Badalona en el reportatge sobre la presència dels líders badalonins a Internet, es veu a una hora lluny que el bloc de l’alcalde no el redacta ell directament. Doncs ara a més del bloc, és poden afegir el perfil de Facebook y el de Twitter.

Malauradament m’he quedat amb les ganes de preguntar-li de primera mà sobre l’economia de Badalona, la despesa que suposa el BCIN per tots el badalonins, que en pensa de l’hostilitat amb el que el van rebre al Passeig de la Salut el dia de la fira Medieval o tants altres dubtes que deixa la seva obscura gestió a l’Ajuntament de Badalona.

Tot i així no em sorprèn, perquè aquesta estratègia de fer a última hora el que s’han oblidat de fer durant tota la legislatura (escoltar als ciutadans!) és molt pròpia dels socialistes a aquesta ciutat nostra, encara que pel que diuen les enquestes, aquest cop no els funcionarà.

Tranquil senyor Alcalde, ja ho paguem tots els badalonins

2011-01-09T22:21:00.002+01:00

Desprès de tota la polèmica que havia generat la publicació dels pressupostos generals de la ciutat de Badalona per l’exercici del 2011, el regidor d’Hisenda Francesc Serrano va afirmar que ho farien quan tinguessin un document que s’entengués millor.

Com era d’esperar, no han elaborat aquest document que havien promès però degut a la pressió popular han acabat penjant els pressupostos a la web de l’ajuntament.

Arrel d’aquesta publicació, he decidit la creació d’un document que pretén analitzar i portar a la llum pública els excessos d’algunes partides del pressupost.

Així mateix, he deixat al descobert les fal·làcies que diu el nostre alcalde Jordi Serra a l’entrevista a la revista El Tot en quant les xifres d’atur i creació de llocs de treball i destapar la intenció d’apujar els impostos una vegada passin les eleccions el proper 22 de maig. Esperem que l’haguem pogut desallotjar del govern perquè no ho pugui fer.

En quant al pressupost pròpiament dit, l’informe deixa palès que no es tracta precisament d’un pressupost auster, on hi ha moltes partides que són del tot prescindibles.

L’anàlisi també deixa constància del perjudici que crea a la ciutat l’alt endeutament al que està sotmesa.

Aquest informe és un anàlisi de l’actual pressupost, ni molt menys es tracta d’una proposta de model econòmic per al gestió de la ciutat, ja que sota el meu punt de vista s’ha de fer foc nou, refundar les societats municipals i gestionar els recursos d’una forma ben diferent a com es fa actualment.

Malauradament, el que sí que deixa clar el document, és que la pressió impositiva dels ciutadans de Badalona és d’una ciutat d’última generació que malauradament no és la que veiem als carrers.

Tranquil alcalde Serra, que els seus excessos ja els paguem tots els badalonins.

Veure l’informe del Pressupost de Badalona

2010 Badalannus Horribilis

2010-12-29T17:30:00.001+01:00

(Les notícies que als mitjans no els agrada publicar per no ‘tacar’ la imatge de la ciutat)

Es presentava un any 2010 molt difícil en general per la societat econòmicament parlant i especialment dur per la ciutat per la dependència que ha tingut en el darrers anys el seu mercat laboral del sector de la construcció.

A inicis d’any encara cuejaven les conseqüències del Cas Pretòria casa nostra, del que el diari La Vanguardia assegurava que l’ex-alcalde de Santa Coloma Bertomeu Muñoz havia ‘guanyat’ un milió d’euros amb un solar del Front Marítim.

Per altra banda l’Ajuntament de la ciutat havia de fer mans i mànigues per eixugar el dèficit de 15 milions del pressupost de l’exercici del 2009 minvant el recursos propis de les societats de la ciutat i dinamitant la solvència financera de Badalona

De forma gens habitual a la costa marinera, al mes de març ens visitava una tempesta de neu que va col·lapsar la ciutat. La ineficiència en la gestió de la crisi (es va activar el pla d’emergència ben entrada la tarda), la manca de previsió (ni la guàrdia urbana tenia cadenes pels cotxes) i l’absència del nostre representant major, van sumir la ciutat en un vertader caos quedant incomunicats molts del barris de la part alta.

Ja a la primavera, és va inaugurar el projecte estrella de la ciutat segons el meu punt de vista (Línia 10 i perllongament de la Línia 2 del Metro) quedant entelat per la versió més rància i caduca del PSC, acusat per part de la CUP d’agredir les veus crítiques que s’escoltaven contra l’alcalde Jordi Serra.

Foto: El Tot Badalona. Metàfora del que ha esdevingut a Badalona aquest any

Mentrestant, l’altre soci de govern de l’Ajuntament, Convergència i Unió, es contagiava del virus del bonisme del PSC i feia alguna excursió a l’ultra-esquerra, arribant a inaugurar una mesquita al barri d’Artigues o fent-li la gara gara a ICV amb el tema de promoure el vot dels immigrants de la ciutat (Imagino que s’ha de promoure el vot de tothom, no només d’un grup de ciutadans, encara que potser estigui equivocat)

Per contra, la situació en quant a convivència es referia amb els nouvinguts a alguns barris de la ciutat, es degradava, i l’ajuntament enlloc d’afrontar-ho mirava cap a altra banda i culpava al líder del Partit Popular, Xavier García Albiol, d’embrutar el bon nombre de Badalona per denunciar aquestes situacions.

En quant al civisme i la seguretat, tot i que s’intentaven posar a l’abast de la ciutadania, eines innovadores com el sms del civisme i ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana, el cert és que ha estat un any perdut i per oblidar en aquesta matèria.

La realitat és que s’han produït nombrosos atracaments en comerços, alguns d’ells a mà armada al barri de la Salut i carrers propers i la sensació d’inseguretat ha crescut de forma important entre els badalonins, traduint-se en el barri de Sant Crist en la iniciativa de crear patrulles urbanes per acabar amb aquest greu problema que patim tots els que vivim a la ciutat.

Ja al setembre va sortir a la llum pública el conflicte amb la gestió del Pavelló de Montigalà, que va costar als contribuents uns 720.000 euros de compensació a l’empresa concessionària per una deficient gestió del govern en coalició entre els Socialistes i ICV a l’anterior legislatura.

Avançava l’any i la precària situació econòmica donava lloc a situacions tan surrealistes com demanar als pares d’una escola bressol pagar per avançat les quotes de tot el curs escolar o el que mai s’havia vist com era l’aplaçament dels pagaments als proveïdors de la ciutat, o com es diu vulgarment i perquè tothom ho entengui, la suspensió de pagaments.

Davant d’aquest terrible escenari, la regidoria comandada per l’Ir-responsable econòmic Francesc Serrano, decidia augmentar la pressió fiscal de la ciutat en un 2,1% tot i que les expectatives en quant a l’ocupació de cara al 2011 no són pas gaire optimistes.

En un altre episodi del bonisme que ens ha envaït aquest any, un grup de notables de Badalona, es prenien la llibertat de fer-se representant de la veu dels badalonins (tot i que molts d’ells ja no viuen a la ciutat) i signaven un manifest per reivindicar el bon nom de la ciutat, intentant apagar mediàticament els problemes que tenen en el seu dia a dia molts veïns dels barris de l’extraradi (tot el moviment ha estat liderat per tres figures negres i obscures com són Enric Juliana, Pilar Rahola i Toni Soler)

A l’últim trimestre, sortia a la llum pública un informe de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) sobre Badalona on es detallava que quasi la meitat dels barris es trobaven en risc d’exclusió social per problemes tant amb la immigració, les dificultats econòmiques i la inseguretat. Problemes que l’alcalde Jordi Serra s’entesta en negar constantment.

Al final de l’any, es va estrenar la nova web que en l’últim ple municipal ens assabentaven que tenia un cost de 2 milions d’euros. Una inversió exagerada ja que hi ha prioritats socials molt més importants a la ciutat i per altra banda, un cost que sembla bastant elevat veient el resultat de la mateixa, amb moltes de les funcionalitats promeses encara sense funcionar.

I per ficar tot el que he descrit al post, res millor que crear un magatzem de contenidors al barri de Pomar per posar tota aquesta brossa.

Esperem que el 2011 sigui diferent.

Badalona ha parlat clar

2010-11-30T14:48:00.002+01:00

En les darreres hores, hem pogut veure diferents anàlisis sobre les eleccions del 28 de novembre arribant totes a la mateixa conclusió, Catalunya reclamava un canvi i així estat, Artur Mas serà el proper president de la Generalitat de Catalunya en detriment de José Montilla.

D’altra banda, encara no he escoltat cap analista de la ciutat interpretant els resultats d’aquestes eleccions a Badalona, anàlisi que faré a continuació amb els vots que ens han deixat aquests comicis a la ciutat.

Com es sabut, no és poden comparar de forma absoluta els vots que reben el partits en eleccions municipals, autonòmiques i generals.

Això es dona perquè conflueixen molts factors que incideixen en els resultats, (1) el vot útil (vot del ciutadà a un partit X per evitar la victòria d’un partit Y tot i ser afí a un partit Z), (2) influència del lideratge del candidat, (3) el programa electoral i òbviament (4) el balanç dels últims quatre anys per part del ciutadà.

Per neutralitzar aquests factors, he establert una equivalència del que va valer un vot a les autonòmiques de l’any 2006 a les municipals del 2007 i la conclusió és rotunda, Badalona ha parlat clar i ha expressat el seu desig de canvi, fet que podria dur a terme el proper 22 de maig de 2011 en les eleccions municipals.

El Partit Popular de Badalona guanyaria les eleccions del proper 22 de maig amb 10 regidors. Pel que es pot observar, la tendència a la ciutat és la de suport a l’oposició que actualment fa al govern de la ciutat format per la coalició PSC – CIU – ERC.

Els resultats del PP són espectaculars, ja que augmenta la seva quota de vot en més d’un 5% en les autonòmiques, eleccions que no han estat mai favorables pel bipartidisme de les mateixes.

La gran patacada se la dona el Partit Socialista de Catalunya quedant-se amb 7 regidors i perdent tota possibilitat de formar govern tant amb CiU com amb ICV, ambdós socis de govern en les dues últimes legislatures municipals.

Convergència i Unió passaria a tenir 6 regidors. Millora els resultats tot i que ja no podria governar a l’Ajuntament en coalició amb els socialistes. Per tant, el poble no acaba de pair el seu pacte amb el PSC al govern actual.

En quant als comunistes d’ICV perdrien un regidor quedant-se en 4 sense poder capitalitzar haver estat fora del govern. La inexistent oposició que han fet, en molts cops semblava que eren una crosta del propi govern, els ha passat factura a les urnes.

Esquerra perdria el regidor fruit de les anades i vingudes de la formació amb els seus candidats, l’irrupció de partits com el SI i les CUP i la seva llunyania de la realitat de la població; viu exemple és intentar portar el debat de la independència als plens municipals quan es discutien temes d’enorme importància pels badalonins.

La conclusió és clara, la ciutadania de la ciutat de Badalona aposta per un canvi en el Ajuntament, donant la seva confiança al Partit Popular liderat per Xavier García Albiol amb 10 regidors.

Castiga la coalició formada per PSC i CiU retirant-li la possibilitat de formar govern tot i que el partit que perdria 3 regidors seria el dels socialistes.

Restaria una opció remota de conformar un govern tripartit anti-natura, conformat per PSC, CiU i ICV però que seria del tot contrari al desig del poble donat que dos dels tres partits del govern haurien estat castigats durament pels votants, perdent 3 regidories.

Aquest risc que esmento, pot fer que la ciutadania vegi al Partit Popular com a únic garant del canvi i per tal d’evitar que el PSC segueixi instal·lat a l’Ajuntament i a sobre entri un altre partit partícip de desgavells històrics a la gestió de la ciutat com és ICV.

Es per això que serà molt important que a la campanya electoral els diferents partits polítics es manifestin clarament sobre si aposten pel canvi o no.

Els ciutadans de Badalona han parlat clar, volen el CANVI i per això el vot útil serà de vital importància per poder treure els Socialistes i tot el seu seguici de l’Ajuntament després de 33 anys.

Haurem de lamentar alguna mort perquè algú faci alguna cosa?

2010-11-21T16:53:00.000+01:00

Darrerament estem llegint noticies als mitjans de comunicació que són més propis d’altres contrades del món que de la nostra ciutat, i menys a l’any 2010.

I és els titulars de les notícies de la ciutat, són el més semblant al desaparegut diari ‘El Caso’.

- Preocupació entre algunes comunitats de veïns de Sant Roc pel robatori de portes...

- Atraquen un establiment d'alimentació de Pep Ventura i fereixen amb arma blanca una dependenta...

- Assalten l’entitat veïnal de Juan Valera i s’emporten la recaptació d’un campionat de cartes...

- Preocupació entre els comerciants de la ciutat pels darrers atracaments a punta de pistola...

- Continuen els atracaments a punta de pistola en diversos establiments de Badalona. El darrer ha estat un comerç de mudances del carrer Baldomer Solà...

- Una agressió a Sant Crist provoca dos ferits greus...

Aquests, lamentablement són alguns exemples.

Llegeixo i escolto els tecnòcrates de torn parlar sobre el número d’agents que ha augmentat el cos de la Guàrdia Urbana però la sensació de la gent (tal com queda reflectit en un estudi elaborat per la fundació Pere Tarrés) és d’una inseguretat com feia anys que no es recordava a la ciutat, estem vivim situacions ja superades pròpies dels anys vuitanta.

La desesperació és tal, que la setmana passada, al barri de Sant Crist es començaven a plantejar la possibilitat d’organitzar patrulles ciutadanes per garantir la seguretat dels veïns quan tornen al barri quan ja és fosc.

I molts de vosaltres (sobretot els que no viviu a Badalona) us preguntareu si s’està exagerant la situació i la resposta és clara, malauradament no.

És insostenible, jo parlaria d’emergència; algú ha de donar un cop de timó i prendre les regnes o haurem de lamentar una desgràcia.

Tot i essent conscient que no és senzill solucionar els problemes d’inseguretat i delinqüència de la ciutat, considero que les polítiques de seguretat no van en el camí encertat. Aquesta forma d’encarar la problemàtica amb paraules tan buides de contingut com convivència, negociació, integració, entre d’altres, estan creant un monstre que esperem no sigui tard quan ens decidim encarar el problema.

Crec que el primer que s’ha de fer és actuar sense complexos. Les corrents progressistes de la nostra societat han causat que en molts casos no s’actuï amb la contundència que reclamen algunes situacions. En ocasions, s’empara al delinqüents enlloc de la víctima generant en aquesta última una indefensió total. El món al inrevés.

En l’escenari actual és absolutament necessari passar a esser proactiu i deixar de ser reactiu.

Intervenir quan ja han esdevingut el delicte, resta eficàcia a l’actuació en si i augmenta la sensació d’inseguretat que tenen els ciutadans de la ciutat.

Segurament els partits polítics de Badalona ubicats més a l’esquerra (i sobretot els que governen) em criticaran que proposi crear un estat policial a la ciutat, però és que hi ha carrers on es totalment necessari la presència policial les 24 hores del dia. Els veïns, creguin-me, ho agrairan.

Diu una dita castellana que ‘más vale prevenir que curar’. Doncs això.

Altre de les eines per lluitar contra la delinqüència, inseguretat i incivisme és el policia de barri. Segons els dirigents i càrrecs de l’àrea de seguretat de Badalona ja existeix aquesta figura, en aquest cas, quan el vegi pel barri li donaré la benvinguda.

I es preguntaran el perquè d’aquesta figura, doncs perquè es necessita presència dels cossos de seguretat als nostres carrers i no en cotxe, a peu. La presència es dissuasòria, i com deia abans, ‘más vale prevenir que curar’.

Hom podria pensar que l’article és una crítica als cossos de seguretat de la ciutat però no es així, ja que gràcies a la professionalitat d’aquestos no esdevenen més coses. El problema és la direcció i la planificació, no l’eficàcia de la força pública.

Finalment, desprès d’haver fet aquesta denúncia dels greus problemes que patim a Badalona, amb atracaments amb pistola, furts a les llars, agressions als carrers, etc, prometo anar al mossèn de l’església del barri per confessar-me per haver tacat el bon nom de la ciutat. Avui pregaré tres pares nostres abans d’anar a dormir. Amen.

Badanyap 2.0 (en Stand by)

2010-11-06T00:07:00.002+01:00

Som la Gent Normal

2010-10-27T21:37:00.002+02:00

Aquests darrers dies estem podent veure un moviment dels pseudo-famosos (es fan autonomenar ‘Notables’) de la ciutat en el que signaven un manifest en defensa del bon nom i imatge de la ciutat.

Aquesta grupet de pijo-progres i intel·lectuals està liderat per Enric Juliana, Pilar Rahola, Iu Forn, Lluis Marco, Toni Soler, Jorge Javier Vazquez i alguns esportistes entre d’altres no tan famosos però que han volgut deixar-se notar. (Especialment trist veure esportistes deixant-se utilitzar per fins polítics)

El cap de comunicació en funcions de l’ajuntament (Enric Juliana) ha muntat la segona campanya des de que ostenta en la ombra aquest càrrec. (la primera va ser portar al ‘Follonero’ al ple de la ciutat)

El periodista de La Vanguardia ha volgut erigir-se en gran salvador de Badalona.

Doncs bé, la majoria dels signants del manifest han recolzat el mateix amb la ferma creença (o no) de que la ciutat és tal com la descriuen, idíl·lica i amb els problemes habituals d’altres ciutats.

La seva Badalona és la que va des de Martí Pujol, Via Augusta i Riera Canyadó; els barris de l’extraradi no deuen ser Badalona.

El problema és que la Badalona real és una altra. La Badalona real és que la vivim la resta de veïns que hem crescut i tenim arrels als barris de La Salut, La Pau, Llefià, Artigues, Sant Crist i la resta dels 34 barris que conformen la ciutat.

Som la Gent Normal que patim els problemes de l’incivisme i la delinqüència que ells titllen de distorsionats, exagerats i amplificats. Que li expliquin això al veïns de Calderon de la Barca, Pau Piferrer, Juan Valera entre d’altres. Hauran trepitjat un sol cop aquests carrers? Posaria la mà al foc...

És distorsionat, exagerat i amplificat parlar de que el proppassat dissabte van apunyalar a un veí al carrer a Sant Crist? que roben nombrosos pisos a la ciutat?, que cremen la intemerata de vehicles a diferents barris?, que veïns d’alguns carrers han de patir l’incivisme de persones que defequen a les escales del seu bloc?, que hi ha gent que no pot sortir a segons quines hores de casa? i millor no continuar perquè tots aquests problemes la majoria de nosaltres ja els coneixem.

No fer un anàlisi realista de la situació et porta a ignorar els problemes i que es vagin fent més grans cada cop, com una bola de neu. I sinó, observem que ha passat a Espanya amb la crisi econòmica. Zapatero i Solbes es van cansar de negar-la i ha esdevingut el forat econòmic més gran de l’estat en 50 anys. Es veu que no aprenem la lliçó.

Està molt bé tota aquesta campanya de màrqueting que han muntat, però té un problema, un gran problema, i és que respon a una gran mentida. Malauradament la ciutat que descriuen no és Badalona.

Al mon de màrqueting el que es comunica ha d’esser 120% veritat perquè sinó el consumidor perd la confiança i deixa de comprar el teu producte. I en aquest cas, la Gent Normal no comprarà, perquè té la desgràcia de viure aquella Badalona real que ells ignoren.

La sort pels ciutadans de Badalona és que el vot d’aquests ciutadans de la élite val igual que el nostre, el de la Gent Normal. La Gent Normal és la que propiciarà el canvi a Badalona i aconseguirà millorar la ciutat, que no els hi càpiga cap dubte.

La funció continua: l’escena de la crucifixió

2010-10-24T13:19:00.001+02:00

Aquesta setmana estem presenciant la posada en escena de l’ir-responsable econòmic de la ciutat, Francesc Serrano, presentant l’augment dels impostos que els ciutadans hauran de pagar religiosament l’any vinent.

Després d’uns mesos d’intensa pressió per la dramàtica situació dels comptes de la ciutat, amb nocturnitat i d’amagatotis, anuncia en audiència d’informació municipal un augment del 2,1% per l’any 2011.

En aquesta presentació, el regidor d’Hisenda, comenta (com fent un favor a la ciutadania) que pel càlcul de l’increment, han pres la xifra d’inflació del mes d’agost perquè inferior que la dada de setembre. Aquest és el rigor de l’Ajuntament que tenim.

Deixant a banda aquest anunci totalment demagògic; per l’Ajuntament de Badalona encapçalat pel seu Alcalde accidental Jordi Serra, sembla que no afecti la crisi que la resta de ciutadans sí que patim.

Han agafat els impostos de l’any anterior, els hi ha afegit un 2,1% que correspon a la taxa d’inflació i s’han quedat tan amples. Així de simple i així de trist. Per aplaudir-los.

I és que tal i com estan les coses, un ajuntament que es vanagloria de ser social, no pot actuar d’aquesta manera sense tenir en compte la situació dels badalonins i badalonines.

Des que va començar la crisi, les xifres d’atur a la ciutat han augmentat més del doble i això es tradueix en una disminució del poder adquisitiu dels ciutadans. La ciutat genera menys producte valor afegit,així que agafar la inflació per actualitzar els impostos en una època com l’actual és poc rigorós, no s’ajusta a la realitat de la gent normal i és totalment injust donat sobretot per l’ús que Socialistes fan d’aquests impostos.

La recaptació del consistori a través dels impostos directes i taxes és de 88 milions d’euros. Si fem una mica de memòria veurem en que s’ho gasten.

Aquest any hem vist com ha marxat el diner en partides de tant dubtosa utilitat per la ciutat com les que detallo:

- 800.000 euros en pagar l’acord que es va arribar amb l’empresa concessionària del pavelló esportiu de Montigalà.

- 15 milions d’euros en eixugar les pèrdues del pressupost de l’any anterior fruit de la mala gestió i malbaratament dels recursos.

- 3,7 milions d’euros que ens costa la Televisió de Badalona, que per més inri és l’òrgan de propaganda de l’alcalde accidental.

- 1,3 milions d’euros de l’empresa del BCIN (Reactivació econòmica)

- 3,3 milions d’euros de l’IMPO, una empresa per promocionar l’ocupació de nul èxit ja que Badalona té el trist honor de ser el líder en aturats de Catalunya (exceptuant Barcelona lògicament)

- 1,8 milions d’euros en càrrecs de confiança, especialment dels socialistes essent aquesta la via de pagar els favors al protegits de l’innombrable.

I podríem continuar...

Aquest és el vertader problema de l’Ajuntament de Badalona, que no hi ha model. El que hauria d’esser una adaptació a l’escenari econòmic i a les finances dels ciutadans en l’any en qüestió, és el mateix de sempre, com si pel consistori no li afectés el que passa al carrer.

S’entesten en mantenir les empreses inútils i deficitàries que tenen com a únic objectiu la jubilació d’or d’ex-dirigents, l’intemerata de càrrecs de confiança, la mala gestió, poc rigor i malbaratament dels recursos... tot plegat un autèntic escàndol.

I la guinda del pastís és la nova taxa que s’han inventat per les parelles que volen casar-se. L’ajuntament argumenta que el qui vulgui casar-se ho ha de pagar perquè això té unes despeses. No s’ha d’esser molt llest (només cal comparar els 100 euros que cobren amb les xifres que mou el pressupost municipal) per adonar-se que és una taxa dissuasòria per desviar els casaments al jutjats ja que l’Estat dona de forma gratuïta aquest servei.

És de tenir molt poca vergonya, que amb els sous que cobren els regidors, les dietes i els conceptes varis, s’hagin inventat aquest impost per no haver de treballar un dia no laborable. Aquests són el servidors públics que tenim, per premiar-los amb un Goya.

El teatre principal es trasllada uns metres

2010-10-15T00:39:00.003+02:00

El proppassat 28 de setembre, Badalona va viure uns dels dies més penosos de la història democràtica de l’ajuntament de Badalona.

El Partit Socialista de la ciutat, observant el devenir dels últims fets de la ciutat en la vessant social (amb les denúncies del Partit Popular sobre la complicada situació d’alguns barris) i la vessant econòmica, on s’estan vivint un dies intensos i dramàtics a la regidoria de l’ir-responsable econòmic Francesc Serrano, va decidir posar-se en mans d’uns dels socis en els mitjans de comunicació de l’esquerra, La Sexta.

La maquinària propagandística del partit al govern es va posar a treballar per preparar la funció. Jordi Évole, actor que encarna al ‘follonero’, anunciava la seva presència al ple ordinari i calia omplir de gom a gom el mateix.

L’innombrable va posar al front del muntatge a la seva mà dreta i Secretari d’Organització del PSC Justo Alarcón amb l’objectiu de mobilitzar totes les butxaques agraïdes de la ciutat (càrrecs de confiança o alts executius, alguns d’ells només pel sou) perquè semblés que els ciutadans recolzaven a l’alcalde i el seus socis de govern.

La tarda del ple i una hora abans de que s’iniciés la ‘Sessió Pública’, Rubén Guijarro, Francesc Padilla, Concepció Botey, Blas García, Cipriano López, Aniceto Ramírez, Francesc Planella, Juan Rico, Miquel Díaz, Jaume Tomàs i un llarg etcètera de noms coneguts (en nego a fer servir la paraula il·lustre, ja que la majoria són co-responsables de la situació ruïnosa de la ciutat) ocupaven la sala, privant l’accés de veïns que s’havien apropat al mateix com esdevé en la totalitat de plens que es celebren a la ciutat.

Òbviament, no cal dir que la força pública de la ciutat no va fer res per evitar-ho, i fins a cert punt és comprensible perquè és un òrgan depenent de les ordres del Govern.

Entretant, feia la seva aparició al ple el bufó de la cadena de televisió anteriorment citada, que faltant-l’hi el respecte als ciutadans de la ciutat, es colava al ple amb la connivència de la guàrdia urbana que no va fer res per evitar-ho i va començar a fer gracietes quan es tractaven temes prou importants.

Temes que actualment estan impedint que molts veïns puguin viure feliços a la ciutat que viuen perquè el nostre Ajuntament segueix negant problemes obvis que diaris com l’Avui o el mateix President el Molt Honorable Jordi Pujol s’encarregaven de constatar i denunciar l’altre dia.

Per cert, vaig tenir la impressió (potser estic equivocat) que més que una visita de recolzament a CiU de Badalona, va semblar que el President venia per marcar el camí que han de prendre en el futur(JP dixit: "S'ha de parlar d'immigració amb més valentia perquè després ve un partit, en parla, i té èxit")

Una vegada va finalitzar l’espectacle, Évole va perseguir pels carrers de la ciutat el president del Partit Popular i una desafortunada afirmació va apel·lar a un tret físic del mateix per increpar-lo, el seu color de pell. La patinada és prou greu.

Els que es posen les mans al cap per la imatge que té la ciutat als mitjans degut als que denunciem les situacions tan greus que esdevenen a la mateixa, es van superar utilitzant i profanant un acte tan poc baladí com és el ple de la ciutat, audiència pública de tots els ciutadans. Han fet mal a la ciutat i el que és pitjor, sembla que no es prenguin seriosament als ciutadans.

I aquí es va acabar la funció. En el proper acte segurament es tractarà el calendari del contribuent del 2011 i els impostos que tindrem que pagar tots els badalonins.

A aquest, és clar, sí que estarem tots convidats.

La ruïna del BCIN

2010-10-05T22:40:00.002+02:00

Per molts badalonins és una absoluta incògnita quines són les funcions del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) que ens costa cada any una xifra propera a 1,5 milions d’euros.

Però el que és pitjor, no ho saben ni ells mateixos.

Ha estat una feina complicada accedir a la documentació referent a aquesta societat, encara que era quelcom que ja m’esperava ja que Badalona és una de les ciutats menys transparents de l’estat espanyol. Pel que veurem d’aquí en endavant, tenen motius per amagar-nos les dades.

Aquesta empresa, Reactivació de Badalona, SA, que té seu a aquest edifici al Polígon de les Guixeres (no entraré a valorar el que va costar a les arques municipals ja que és aigua passada), té com a objectiu (així ho indica la seva missió i la seva visió) la promoció econòmica de la ciutat i s’entén que com a principal comesa ha de tenir la implantació d’empreses a la ciutat i per ende la creació de llocs de treball.

Al sector privat, les empreses presenten un Business Plan (un Pla de negoci per aconseguir uns objectius empresarials) que aprova un Consell d’Administració i que avalua al finalitzar l’exercici el compliment d’aquestes fites. Si avaluéssim els resultats d’aquesta empresa, veurem que els resultats no és que siguin inexistents, és que són negatius ja que ens costa un munt de diners mantenir-la sense generar res de bo per la ciutat.

Com la memòria econòmica que tenim és de l’any 2008, ens fixarem en les xifres referents a aquest exercici en quant al mateix d’any.

Aquest any, la ciutat va patir una saldo negatiu de 295 empreses. És a dir, la diferència entre les que van obrir i les que van tancar és de 295, destruint 2.568 llocs de treball (tot i que la crisi no havia colpejat amb la duresa que ho va fer a l’any següent)

En aquest any, prop de 500 autònoms de la ciutat també van abandonar la seva activitat amb la conseqüent destrucció de llocs de treball.

Ja que és possible que algunes veus discordants relativitzin aquestes xifres apel·lant a la crisi econòmica, cal dir que Badalona té el dubtós honor de ser la segona ciutat de Catalunya (per darrera de Barcelona lògicament) amb més atur a tancament de juny de 2010, 20.874 persones, un 17,7% quan la mitja de Catalunya és d’un 14,4%. Que s’ho facin mirar.

Cal esmentar també altres activitats d’aquesta societat, les úniques que generen ingressos, que són el lloguer de sales per fer convencions i el lloguer d’oficines. De fet, la població té la creença que són les seves úniques activitats, i no va equivocada per les xifres que he exposat en línies anteriors. Doncs bé, els ingressos per aquesta via són de 234.633 euros.

Per concloure l’anàlisi, destacar que les principals despeses d’aquesta societat venen per la via de sous i salaris 607.280 (Més de 100 milions de pessetes!!), partida pressupostaria que ha augmentat en 60.000 euros respecte a l’anterior exercici i per la via d’altres despeses amb 716.213 euros (ja m’explicaran on s’ho gasten i quins resultats ofereixen els actes que munten i els estudis que fan per veure quines empreses s’estableixen al polígons industrials de la ciutat).

Tot i que aquesta societat és viable gràcies a la transferència que fa l’ajuntament cada any (més d’1,1 milions) no ha estat capaç ni de tancar amb beneficis, ja que el resultat de l’exercici dóna unes pèrdues de 9.479,24.

La gerència, Cipriano López Viegas

Al capdavant del BCIN ens trobem a Cipriano López, un ex-regidor del PSC de l’Ajuntament de Badalona i que ha trobat en aquesta empresa pública una pre-jubilació perfecta amb un sou estratosfèric que paguem tots el badalonins.

Amb el seu historial professional i formació, al mercat laboral seria absolutament impossible que ocupés un càrrec de tanta responsabilitat i jerarquia.

Conclusions

Sincerament crec necessària l’existència d’una societat que promogui econòmicament la ciutat. No obstant, aquesta promoció ha de tenir un pla de negoci que esdevingui de brúixola per portar la ciutat cap una escenari de creació de valor afegit i creació de llocs de treball, i això només s’aconsegueix amb l’establiment d’empreses que ho propiciïn, i fins a la data la societat Reactivació de Badalona, SA no ha aconseguit reactivar econòmicament la ciutat (a les dades em remeto).

El que sí que és censurable i del tot impresentable és que les activitats d’aquesta empresa es realitzin gràcies a la transferència de més d’1,1 milions d’euros procedent del pressupost municipal (actualment ja són quasi 1,5 milions d’euros) ja que els ingressos de la societat que són de 234.633 euros cobreixen només el 17% i escaic de les despeses. Si la seva única font d’ingressos fos la seva xifra de negoci, tindria unes pèrdues de més d’1 milió d’euros.

A això em refereixo amb el canvi de model econòmic de la ciutat. Les empreses de l’ens local han de ser viables de per si amb els seus ingressos, no amb la ‘subvenció’ provinent dels impostos dels badalonins.

Feina ben feta per gestors professionals, no cementiris per aparcar cadàvers polítics i pagar-li pels favors fets al partit en temps passats.

L’alcalde Serra nega la major i ens titlla d’alarmistes

2010-09-29T23:33:00.001+02:00

Arribava el punt numero 5 de l’ordre del dia de la sessió plenària del 28 de setembre a l’ajuntament de Badalona. Una topada entre una edil d’Iniciativa per Catalunya Verds i l’ir-responsable econòmic Francesc Serrano, obria la capsa de Pandora en quant a l’estat de les finances del Consistori, situació que fa ja setmanes vinc denunciant des d’aquest blog.

Serrano i el seu cap, l’alcalde accidental (l’anomeno així ja que és alcalde per la baixa de Maite Arqué) Jordi Serra, reaccionaven de forma impròpia i contundent davant d’aquesta consulta i afirmaven que per una noticia que havia aparegut en la premsa sobre a suspensió temporal dels pagaments als proveïdors, no es devia, ni es podia, ni estava justificada crear una alarma social sobre la salut financera de l’ajuntament.

Fins a cert punt, puc comprendre els nervis d’ambdós regidors socialistes, perquè la gravetat de la situació de la ciutat ha provocat que aquesta es trobi arran del precipici.

Però el que no poden fer l’alcalde accidental i el seu sequaç, és negar la realitat, la dolorosa realitat de la ciutat que per cert alguna cosa tindran ells a veure en aquesta ruïna.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar d’aplaçament temporal del pagament a proveïdors de l’ajuntament, mentre que al ciutadà badaloní li agrada més escoltar la veritat de forma clara, ja que la situació del consistori és la de suspensió de pagaments i la de saltar-se una llei de forma arbitrària perjudicant a tercers (les empreses que no cobren) i no ho dubtin un segon, si fossin vostès els que la incomplissin, l’administració els sancionaria.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de tensions puntuals de liquiditat. Lluny d’eufemismes, la trista realitat és que no hi ha un euro a caixa i les perspectives són més que negatives per les arques de la ciutat.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada parlar de problemes per finançar-se, jo més aviat parlaria de que el deute a curt termini de 36 milions i el deute a llarg termini de 120 milions ofega i impedeix qualsevol moviment de l’ajuntament.

A l’alcalde accidental i a l’ir-responsable econòmic els agrada anomenar a les persones que denunciem la greu situació de l’ajuntament com a alarmistes i incendiaris quan la veritat és que som veus independents i lliures, cosa que no és massa comú a una ciutat com Badalona on hi ha masses persones dependents laboralment de l’ajuntament.

Tinguin ben clar senyor Serra i senyor Serrano que seguirem denunciant la delicada i insostenible situació a la que han portat la ciutat en els últims anys, encara que per engegar masses alarmes ens sancionin en compliment de l’ordenança de civisme, que al final servirà per alguna cosa.

Suspenen pagaments i es queden tan amples

2010-09-25T15:05:00.002+02:00

Imaginis que vostè té un sou mensual de 1.200 euros. Imaginis que té una despeses 1.500 euros al mes (subministraments 100, dinar i altres 500, hipoteca 600, impostos 100, reformes que va fer al seu pis 200).

Té una necessitat de 300 euros al mes i per cobrir-la fas servir la targeta de crèdit.

Van passant els mesos, i el deute d’aquesta targeta s’ha engreixat tant que l’entitat financera ha decidit no atorgar-li més crèdit.

Es troba en una situació on les seves despeses han ascendit a 1.800 euros (donat que la quota de la targeta és de 300 euros), li han baixat el sou a causa de la crisi a 1.100 euros i té un deute gran, molt gran, amb interessos.

Doncs a mitjans de setembre de 2010 aquesta és la situació que viu el consistori badaloní i he de reconèixer que encara que ja havia fet un avanç d’aquests problemes a l’entrada El deute es paga encara que sigui públic, ha arribat abans del que m’esperava.

Per concretar la situació, les necessitats de tresoreria que l’ajuntament té d’aquí a final d’any són de 36 milions d’euros.

Badalona dirigit econòmicament pel seu Ir-responsable d’economia Francesc Serrano anava fent salts endavant i endeutant la ciutat cada vegada més a llarg termini. Aquest deute ha assolit una xifra de 120 milions d’euros, molt per sobre de les ciutats de la metròpoli barcelonina.

Doncs bé, les ciutats han fet tants salts endavant que ja no es possible fer-ne més. El Govern espanyol ha instaurat la prohibició d’endeutar-se més als ajuntaments i aquí ha vingut el problema immediat.

És una situació que molts hem escoltat, que quan una família tenia aquest tipus de problemes, ampliava la hipoteca i problema resolt, en fals, però problema resolt a curt termini.

Aquest és l’escenari en el que ens trobem, hem de cancel·lar (dic hem perquè el deute és de tots el badalonins) d’aquí a finals d’any la quota de la visa, 36 milions d’euros, tenim menys ingressos que abans fruit de la crisi econòmica i hem de cobrir més necessitats que mai a causa també de la crisi econòmica.

I que fan els nostres polítics davant aquesta tràgica situació, doncs bé el primer que fan és deixar de pagar a les empreses que han prestat un servei a l’ajuntament i aplaçar aquesta deute fins entrat el 2011 i per altra banda retallar els serveis socials que hauria de prestar l’ajuntament als badalonins i badalonines. Recordem que són socialistes, que a ningú se li oblidi.

A part de no respectar la nova llei de morositat que obliga el pagament a proveïdors en 60 dies, el consistori en veu del seu portaveu l’Ir-responsable Serrano declara que molts ajuntaments ho estan fent. Segur senyor Serrano que el deute de Badalona amb els proveïdors és comparable amb d’altres ciutats de Catalunya?

Evidentment aquesta no és una mesura per crear llocs de treball, ja que algunes empreses hauran de tancar ofegades pels impagaments. I això és el meu greu, això redundarà en aprofundir en la crisi que ens colpeja. És lamentable tot plegat, desprès parlem de desafecció política per part de la societat.

Els responsables, afins i gent propera a l’ajuntament parlen de cancel·lar les operacions de tresoreria, a mi m’agrada més ser planer i que els ciutadans de Badalona ho entenguin. La crua realitat és el que l’ajuntament de Badalona no pot fer front als pagaments dels proveïdors perquè no hi ha un euro a caixa i a sobre ha de saldar els seus crèdits. Esperem que no arribi el cas que no pugui fer front al sous dels empleats, en mans de qui estem ens ho podem esperar tot.

Semblen d’un altre partit

2010-09-15T23:02:00.003+02:00

La veritat és que quan veig als integrants de Convergència i Unió a l’ajuntament de Badalona i sobretot al seu líder Ferran Falcó no els reconec.

Qui s’ho havia d’imaginar al mes de maig de 2007 quan en plena campanya el programa convergent llençava promeses de canvi i d’ànim de treure del govern al partit que portava 30 anys al govern (PSC).

Lluny d’enviar-los a l’oposició, s’han convertit en un apèndix dels socialistes, essent molt difícil diferenciar qui és responsable de la mala-acció de govern durant aquest 3 anys i escaic a la ciutat marinera.

El que van intentar que fos la seva proposta estrella a l’acció de govern, l’ordenança de civisme, ha esdevingut un dels fracassos més sonats de la política local i així ho constata l’estudi de l’opinió dels badalonins de fa un any, on es reflexa la negativa opinió sobre la mateixa.

Aquest malencert és degut a una política tova de repressió dels delictes, unida a una pobre inversió en seguretat a causa del malmès estat del pressupost de l’ajuntament.

Puc afirmar i molts conciutadans estaran d’acord, que un dels trets característics de la nostra ciutat és la inseguretat que esdevé al passejar per molts carrers i places de la ciutat. El que havia de ser el garant del civisme i seguretat, podem dir ja a aquestes alçades de legislatura que ha fracassat rotundament.

Capítol apart mereix el balanç de la regidoria de Ciutadania i Convivència. El senyor Pera serà recordat per haver estat el regidor que ha permès amb les seves polítiques ultra-progressistes (m’hauria agradat veure la cara dels dirigents nacionals de CiU observant-lo inaugurant mesquites), un auge de col·lectius i nacionalitats que han vingut a Badalona amb la voluntat de no integrar-se i formar els seus guetos condemnant a la marginalitat a alguns barris de la ciutat.

Han passat de ser un partit amb vocació de canvi a fer seguidisme d’un govern que ha dut a la ciutat a un deute de 120 milions d’euros, un desgavell urbanístic sense precedents (esquitxat pel cas Pretòria), una ciutat insegura i on no es pot ni passejar a algunes hores del dia i el que es pitjor, enfonsada econòmicament i sense un pla de futur per redreçar la incapacitat absoluta de crear riquesa i llocs de treball que té actualment la ciutat.

Fins i tot, en un dels moments més complicats pel govern de la ciutat i concretament pel seu ir-resposable econòmic Francesc Serrano, el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó va posar al servei dels socialistes la seva capacitat d’oratòria i persuasió recolzant-los davant l’oposició i opinió pública de la ciutat de Badalona, el quals demanaven explicacions pel dèficit de 15 milions d’euros al pressupost de 2009.

Tot plegat em recorda al tripartit de la Generalitat però amb un soci inesperat. Ja no queda res d’aquell miratge i aquelles bones intencions de convertir Badalona en un referent de l’àrea metropolitana de Barcelona. Sembla mentida com han profanat l’ideari del partit en l’àmbit català i el seu propi programa electoral a canvi d’un lloc a la poltrona. Malauradament, el PSC i CiU a Badalona s’han fusionat quedant-se aquest últim amb lo pitjor del primer. Fins i tots els líders s’assemblen en els cognoms.

Menys lliures

2010-09-12T14:05:00.003+02:00

No fa massa temps que vaig escoltar en una entrevista a un dels polítics espanyols de referència com és l’alcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, dir que la gran sort d’aquest Estat era que guanyés qui guanyés unes eleccions (locals, autonòmiques o estatals), la vida del ciutadà no patia cap variació i això volia dir que havíem assolit la maduresa com a societat després de la transició.

Doncs bé, tot i que em sento identificat amb moltes de les idees d’aquest gran polític, l’escenari que ens ha tocat viure d’un temps ençà, fa que discrepi rotundament d’aquesta afirmació.

Des de que les esquerres van rubricar el pacte del Tinell l’any 2003 i el Partit Socialista va assumir les regnes de l’Estat, hem patit una retallada general important i greu en les nostres llibertats.

Actualment, el ciutadà és esclau de la gran pressió impositiva que les diferents administracions exerceixen. Fruit d’això, veiem limitada la nostra llibertat en la nostres decisions d’inversió dels recursos, que no ens oblidem, tots i cadascú de nosaltres generem.

En molts àmbits, els polítics decideixen on invertir el recursos, fent-ho malament en el millor del casos (malbaratant-ho) o directament cometent frau amb els mateixos.

D’altres exemples clars en aquestes retallades són les recents lleis que pretenen regular l’alimentació dels nostres fills a les escoles, les velocitats a les quals ens obliguen a circular per les diferents vies de la zona metropolitana de Barcelona i que són incoherents si tenim en compte la qualitat de les mateixes i la tecnologia actual dels vehicles i la llibertat dels internautes per poder navegar, visitar i obrir les pàgines webs que estimin oportú a la xarxa.

Tot i així, els fets més greus guarden relació amb una de la llibertats bàsiques dels individus com pot ser la lliure circulació pels carrers de les nostres ciutats.

L’excés de control sobre les forces de seguretat i un tracte tou i ineficaç sobre els persones que cometen fets delictius, fan que cada dia sigui més insegur i perillós sortir al carrer.

La manca d’inversió, la manca de fermesa i el ‘tantsementfotisme’ dels nostres dirigents polítics ens han portat fins aquest punt que esdevé insostenible.

S’acosten dates importants en el que el ciutadà pot escollir entre ser més lliure o que les esquerres en la seva versió més rància continuïn coartant les nostres llibertats fent de ‘pares’ (permeti’m la llicència) en molts àmbits de la nostra vida.

Desitjo i espero que en poc temps pugui escriure vanagloriant-me perquè hem recuperat tants bàsiques com menjar el que em vingui de gust, poder passejar amb seguretat i tranquil·litat pels carrers de la meva estimada Badalona, circulant a velocitats raonables per les nostres carreteres, podent navegar i compartir a Internet entre d’altres drets que penso que hem de tenir i que actualment ens han segrestat.

I el deute públic de Badalona, el comencem a pagar...

2010-08-29T23:00:00.002+02:00

Durant l’estiu, just abans de començar les vacances, es va tractar el tema de com eixugar el deute de més de 15 milions d’euros de l’exercici de l’any 2009, fet que ja vaig avançar fa algunes setmanes.

Les solucions exposades per l’equip de govern (format per PSC i CiU, ERC és una simple comparsa que a dia d’avui no té ni líder ja que ha desertat del partit) apunten a cobrir el dèficit amb 7 milions de les reserves d’Engestur, 4 dels romanents de tresoreria de l’Institut Municipal de Serveis Personals i la resta amb la retallada de sous dels empleats del propi Ajuntament impulsades pel social i socialista Zapatero.

El primer que sobta és que Engestur, una empresa que té com objectiu alliberar de pressió fiscal al ciutadà de Badalona (ho diu la seva descripció d’empresa, tècnicament anomenada missió de la mateixa) té unes reserves de 7 milions d’euros. Per qui no ho sàpiga, aquesta empresa municipal s’encarrega de fer principalment els pàrkings públics de Badalona que comercialitza en concessió entre d’altres projectes.

Això vol dir o que s’han gestionat molt bé els recursos de la empresa o que els preus dels pàrkings que ha venut o ha llogat són més que elevats.

L’Ajuntament porta anys jugant aquesta carta de perseguir l’estacionament dels vehicles privats a la via pública per tal de donar sentit al projecte d’empresa que és Engestur. Per una banda redueix l’aparcament al carrer el màxim que pot i exerceix una pressió amb la grua municipal extralimitant-se en les seves funcions i per altra banda comercialitza pàrkings de concessió per una mòdica xifra, molt per sobre del que seria raonable. Em temo que d’aquí surten aquestes reserves, pagades per tots els veïns que han adquirit un pàrking en els últims temps.

Tot i així i donant el benefici del dubte, si aquest romanent correspongués a reserves per dur a terme accions urbanístiques futures, aquestes òbviament no es podran fer o s’haurà de finançar amb d’altres fons. Em definitiva, penalitzant fiscalment al ciutadà de Badalona.

Respecte als 4 milions dels romanents de tresoreria de l’ IMSP, aquests afecten directament a l’índex de solvència ja que el mateix és la relació entre romanent de tresoreria i romanent de crèdit. Per tant, l’ús de romanents de tresoreria fan que l’Ajuntament sigui encara menys solvent del que és.

A més, si tenim en compte que el consistori ja no recaptarà (durant molts anys) impostos i plusvàlues derivades del sector de la construcció, pot trobar a faltar i de fet estic convençut que ho trobarà, aquest romanents de tresoreria.

Per tant, fer servir aquests fons és una absoluta imprudència ja que afectarà a molts del serveis que presta aquest Institut en un futur com són l’atenció d’avis, atenció sanitària, ensenyament i formació, etc.

Els socials dels socialistes es veuran obligats a retallar aquests serveis socials pagats per avançat amb els impostos dels badalonins o amb les transferències de l’Estat que òbviament també provenen dels impostos dels badalonins.

I finalment faran servir la retallada de sous impulsada per ZP per avançat el que fa pensar que les comptes de Badalona estan malmeses fa temps. De fet en una anterior entrada ja vaig esmentar el deute total de la ciutat que ascendia a més de 119 milions d’euros.

Per tant, el dèficit de 15,7 milions de l’any 2009 ho pagarà el ciutadà de Badalona. I aquest no és degut a una altra cosa que a un deficient i nefasta gestió del govern de la ciutat amb els recursos dels nostres impostos, ja siguin via municipal o via estatal.

Fa gràcia escoltar a l’ir-responsable econòmic de la ciutat Francesc Serrano dir que els pressupostos de l’any vinent seran ajustats i s’haurà de fer un esforç. Qui farà aquest esforç senyor Serrano? Em temo com ja he comentat en diverses ocasions, que la factura del malbaratament socialista a Badalona la pagarem tots plegats. Tant debò m’equivoqui.

El primer símptoma

2010-08-26T17:51:00.000+02:00

Torno de vacances i em trobo amb les veus de queixa d’alguns veïns que s’han adonat com els responsables del consistori badaloní, han canviat el segon termini del pagament de l’IBI escurçant-lo un mes respecte als anys anteriors.

Ja sé que els integrants del partit de govern encapçalats pel Regidor de ‘Malbaratament de Recursos’ Francesc Serrano (PSC) em diran que cada any publiquen un calendari del contribuent, i no els trauré la raó però estarem tots d’acord que el mateix té una difusió molt reduïda entre els conciutadans.

A més, els mandataris badalonins i en general els del país sencer, omplen els seus discursos del tema de la crisi i de com combatre-la. Segurament quan van idear el calendari del contribuent no ho van tenir massa en compte les persones que tenen serioses dificultats per pagar aquest impost, que per altra banda és una absoluta barbaritat en comparació amb d’altres ciutats de l’Estat.

És un primer símptoma del que es veu a venir. La realitat és aquesta, no hi ha un euro a caixa i el finançament del circulant de l’ajuntament és cada vegada més complicat.

120 milions d’euros de deute és una llosa que van minvant la confiança dels creditors i fa que l’ajuntament es vegi en la necessitat d’obtenir líquid més ràpidament.

Malauradament degut al mal ús i ineficient que segueixen fent dels nostres recursos l’actual consistori, aquestes pràctiques de pressió fiscal aniran in crescendo tant en l’import dels impostos, terminis de pagament i fins i tot noves taxes.

Per tancar el tema del calendari, la tercera ciutat de Catalunya no es mereix tenir un web com el que té amb la impossibilitat de fer qualsevol tràmit on-line. Suposo que el nostre Regidor ‘d’Interior’ Ferran Falcó (CiU) ha estat molt ocupat durant tota la legislatura implantant sistemes de gran utilitat per la ciutat com és el enviament d’SMS per denunciar actes d’incivisme. Si envies tres, entres en un sorteig. Per llogar-hi cadires.

El senyor encarregat

2010-07-19T00:22:00.001+02:00

Quan ja ha passat una setmana des de la nombrosa manifestació (fet que no es pot negar) en contra de la sentència de l’Estatut, és realment sorprenent veure qui va ser (a banda d’Esquerra) qui va fer les declaracions més rupturistes i radicals sobre la posició del País.

Així és, el senyor José Montilla, natural d’Iznàjar (Còrdova) i president de tots els catalans, va iniciar una complicat camí cap a l’abisme que ja veurem si té marxa enrere.

Ha passat de ser el Ministre d’indústria de tots els espanyols a ser un dels principals garants i impulsors de la idea de la Catalunya independent (doble personalitat o simplement interessos electorals?)

Tot i que comparteixo el malestar de molts catalans per algun contingut de la sentència (no gaires) i sobretot per les formes, el poble català no es pot permetre caure en el parany i provocació d’aquest sector gris de la capital de l’Estat i envoltar-se de la bandera de d’independentisme que fins aleshores, només està representat per 21 diputats del 135 del Parlament de Catalunya.

Avivar aquesta confrontació contra tot el que sona Espanya podria esdevenir un escenari molt similar al dels Balcans a principi dels anys 90, Déu no ho vulgui.

Prefereixo quedar-me amb aquella Catalunya liderada pel Molt Honorable Jordi Pujol (que va arribar a ser nomenat espanyol de l’any pel diari ABC) on es tenia l’objectiu clar de tenir la major quota d’autogovern i autogestió però convivint a l’Espanya, anava a escriure ‘Plural’ però per allunyar-me del President Zapatero faré servir l’adjectiu diversa.

La millor notícia de tot plegat és que les eleccions al Parlament estan molt a prop i podrem escoltar la veu dels catalans i quant força té la idea de la Catalunya independent en front la idea de la Catalunya, respectada i volguda, però dintre de l’estat espanyol.

Crec que el que necessita Catalunya és un líder creïble que integri la major part de les sensibilitats i no un senyor encarregat en màniga curta, al capdavant d’una manifestació independentista al servei i captiu dels radicals d’ERC.

Badalona

Capítol apart mereix la meva ciutat. Fa exactament 7 dies, el nostre alcalde del PSC (encara que no el varem escollir els ciutadans), va decidir no posar una pantalla gegant per veure el partit de la Selecció espanyola a la final del Mundial.

Al·legava que era una despesa molt gran; qui coneix una mica Badalona sap i pot percebre un malbaratament de recursos en molts temes dels que parlaré en profunditat en una altra entrada al bloc. No obstant per a mostra un botó, algú em sap dir que va costar l’escultura en honor al Che Guevara a La Salut?

Aquesta no-iniciativa de no posar la pantalla gegant, va ser recolzada pel soci de govern de la ciutat Ferran Falcó (CiU), que fins i tot va a afirmar en l’últim ple de l’ajuntament que volia veure jugar a Portugal quan la selecció lusa s’enfrontava a la selecció espanyola.

Fa gràcia poder llegir al bloc del primer tinent d’alcalde parlar del metro com a element per a relligar Badalona i unir barris tan allunyats en molts aspectes com Llefià i La Salut i el Centre. Les seves declaracions sobre la selecció espanyola i les diferents sensibilitats que pot tenir a la ciutat, no es que hi contribueixin molt que diguem.

Badalona necessita polítics a favor de i no en contra de. Si aquest és el model de ciutat que ens imposen, ni jo ni molts ciutadans ens trobarem a gust. Prenguin nota.

El deute es paga, encara que sigui públic

2010-06-27T19:06:00.001+02:00

No fa gaires dies, vaig quedar estorat al llegir que les comptes de l’ajuntament de Badalona havien tancat l’any 2009 amb un dèficit d’aproximadament 15 milions d’euros.

Amb la preocupació del que estava esdevenint a nivell estatal amb el deute sobirà, vaig intentar visionar el pressupost municipal per veure la situació de les arques del consistori. No va ser una feina gens fàcil obtenir dades, ja que l’ajuntament badaloní, lluny del que fa gala en quant a transparència, no publica cap memòria econòmica de la ciutat.

Tot i així, a través de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Economia i Hisenda estatal vaig confirmar les meves pitjors sospites.

El passiu financer de l’any 2009 (és a dir, els préstecs que hagut de fer l’ajuntament per quadrar la diferència d’ingressos i despeses) ha estat de 17,6 milions d’euros.

A això se li han d’afegir 5,6 milions d’euros d’interessos del deute viu que té l’ajuntament en total, i és aquí on esdevé el problema greu de Badalona.

La ciutat té un saldo de deute viu a final del 2009 de 119 milions d’euros. Si fem el càlcul per càpita, representen 540 euros per ciutadà de la ciutat. Si agafem el deute per número de llars (71.744, segons Idescat) la xifra passa a ser de 1.653 euros per llar.

Aquesta enorme xifra, representa el 73% del pressupost anual de la ciutat (excloent les empreses municipals, de les que properament faré una exhaustiu anàlisi de les seves comptes) i molt per sobre de ciutats similars de la zona metropolitana.

L’assumpte s’agreuja si passem a analitzar l’efectivitat d’aquest apalancament, ja que si el mateix hagués servit per fer un salt qualitatiu a la ciutat, i esdevenir un model que generés riquesa i llocs de treball, podríem arribar a entendre-ho, que no compartir-ho.

Tot el contrari al que es podria esperar, Badalona és un clar referent de les ciutats que més han sofert la crueltat de la crisi que patim amb més de 20.000 aturats, una economia depenent de la construcció en gran part de la mateixa i un deute de 119 milions d’euros que haurem de pagar els ciutadans.

Les causes d’aquest desgavell pressupostari i financer del municipi passen per haver malbaratat els recursos de la ciutat, invertint quantitats escandaloses de diners en temes que no són prioritaris per l’evolució i benestar de la ciutat: 3,4 milions en l’empresa de comunicació (la de la TV que veu tan poca gent i costa tant), els 3,7 milions d’euros en càrrecs de confiança de l’ajuntament, la quantitat ingent de regidories i empreses municipals del consistori, les inversions en projectes de convivència a la ciutat amb dubtós èxit i podríem continuar passant per moltes àrees de govern on el nostre ajuntament liderat per l’alcalde Jordi Serra i el seu cap econòmic Francesc Serrano on dilapiden els nostres impostos.

A partit del gener 2011, lluny de millorar el paisatge, el mateix empitjorarà a causa de la llei que impedirà als ens locals endeutar-se i per una més que probable reducció de les transferències que fa l’Estat a la ciutat per cobrir el pressupost (actualment, 29 milions d’euros provenen de Madrid i es de suposar que aquesta xifra minvarà per la precarietat econòmica del govern estatal)

Això suposarà dos vies de regulació del pressupost per part de l’ajuntament socio-vergent; retallarà de forma contundent els serveis de la ciutat (cosa que com ja hem pogut comprovar amb el tema de les pensions, sempre reben els més febles) i el que és pitjor, s’augura una important pujada d’impostos per poder cobrir el pressupost municipal.

Els socialistes són vertaders especialistes en inventar impostos per poder tapar les seves vergonyes financeres, de les que malauradament tenim molts exemples en els últims 25 anys. Podem esperar tot tipus de taxes, ho anirem veient en els propers mesos.

És innegable que l’horitzó que li espera a la ciutat de Badalona amb el govern socialista és prou negre, perquè com ja hem vist a nivell estatal, el deute s’acaba pagant, encara que sigui públic perquè els mercats de finançament no perdonen.

Tanquem la paradeta

2010-06-22T22:12:00.002+02:00

Ja fa temps, que les famílies s’han vist obligades a estrènyer-se el cinturó per la situació tan dramàtica que vivim actualment.

Tot el contrari ha fet l’Estat, que lluny de fer unes polítiques de reducció de la despesa, s’ha dedicat a donar subsidis i subvencions a tort i a dret, no adonant-se que el millor subsidi que li podia donar a un ciutadà és un lloc de treball.

Aquesta actitud de l’Estat em recorda a la botiga de la cantonada, que en les èpoques de bonança econòmica va començar a dotar als seus empleats de extres salarials com plans de pensions privats, subvencions del transport fins a la feina, aportacions a organitzacions sense ànim de lucre, etc. (Tots ells lloables però utòpics i no sostenibles)

Però va a arribar la crisi i fruit de la mateixa, les vendes de la botiga van baixar sense que el meu amic tender sabés que fer. Pensant-se que seria una situació passatgera i que la crisi era una tempesta que només duraria una temporada, va mantenir com si res aquest nivell econòmic a base de endeutar-se any a any (dèficit) i creant un alt deute a mig termini del negoci (deute).

Va arribar un moment, que aquest deute que estava generant era tan enorme que havia de renovar-lo i convertir-lo en un préstec a llarg termini per poder-lo pagar.

Quan la situació era insostenible i no podia pagar ni salaris ni proveïdors, es va veure obligat a apropar-se al Banc de Sabadell per exposar el tema. El director de l’oficina va estudiar el cas i li va donar una solució.

El Banc de Sabadell li obria una línia de crèdit de 750.000 euros per tal de poder fer front al pagaments dels sous dels empleats, proveïdors, etc però com a condició inexcusable li obligava a fer tota una sèrie de retallades en les despeses, sobretot en les prescindibles (aportacions a plans de pensions, donacions a ONG’s, etc) i una reforma en el seu model empresarial (baixar els sous a empleats, etc) per tal d’aixecar el negoci i donar-li viabilitat.

Encara que el meu amic tender no estava gens d’acord amb aquestes retallades apel·lant a les seves idees progressistes i socials, no li quedava una altra alternativa que engegar aquest pla d’austeritat econòmica i reforma del model de la seva empresa per sortir endavant i no haver de tancar el negoci.

Aquest desgavell, fruit d’una nefasta gestió empresarial, podria haver generat o generar en un futur el tancament de la seva botiga.

Tota aquesta situació s’hauria pogut frenar si el nostre amic tender hagués millorat el seu model empresarial i hagués deixat de viure per sobre de les possibilitats molt abans.

Quelcom similar ha esdevingut a Espanya, on gran part de les retallades socials les pagaran els ciutadans, sobre tot els més desemparats com són els pensionistes i les persones de més baix rang salarial o directament els aturats per culpa de que el govern no ha pres les decisions en el moment adequat, de fet sí les ha pres, però en la direcció contrària.

Esperem pel bé de tots que Espanya no hagi de tancar la paradeta i que la botiga torni a funcionar aviat. Haurà aprés el nostre amic el tender de cara al futur?

El Màrqueting ens salvarà

2010-06-20T13:11:00.002+02:00

Deia un dels publicitaris més grans que hem tingut (i seguim tenint) Joaquín Lorente, “que si no pasa nada, no pasa nada”.

He de dir que actualment sí que estan esdevenint coses, i si més no, estan esdevenint per obra i gràcia de la classe política tan incompetent que tenim.

Lluny de pensar que fer front a una crisi com la que patim requeria un canvi de model, s’han dedicat a augmentar la despesa pública de forma irresponsable com han fet la majoria de governs en els últims 30 anys (a excepció de Finlàndia i Suècia).

Qualsevol ens, hauria de mirar per millorar la seva productivitat per augmentar el benefici de la seva activitat. Aquesta és la clau i el camí per crear més riquesa i el nostre fonamental problema (a banda del dèficit tan brutal que tenim)

Si parlem d’Espanya com a paraigües corporatiu que dona cobertura a totes les activitats empresarials que tenen lloc al territori, és molt possible que la millora de la productivitat no pugui venir per una reducció de costos (per les particularitats de la pròpia economia) sinó per augmentar el valor dels productes o serveis que es produeixen.

Tenim dos pilars fonamentals sobre els que l’economia podria créixer com són la industria agroalimentària i el turisme.

Esgarrifa veure com a estats amb un potencial menor en aquests sectors (no hem d’anar més lluny: França i Itàlia) tenen una marca poderosíssima en quant aquestes activitats.

Augmentar les exportacions alimentàries o el simple fet d’atraure massa turística a l’estat, faria créixer la riquesa i per extensió crearia ocupació.

Hi ha algun expert del màrqueting com és el professor d’ESADE Carles Torrecilla, que parla de la millora del Software més que del Hardware per trobar una via per sortir de la crisi en la que estem submergits. Efectivament, millorar el valor per sobre del procés productiu.

Potenciar la marca Espanya, Catalunya o Badalona, és la millor via per augmentar la productivitat de les activitats de cadascun dels ens, donat que la mateixa és la relació entre la quantitat de bens i serveis produïts i la quantitat de recursos que s’han fet servir i si no som capaços de disminuir la segona variable, hem d’atacar la primera.

Això sí, com bé diu i manté el gran Lluís Bassat, al màrqueting, el que és diu ha de ser 120% veritat, per tant hem d’acompanyar tot aquesta aposta per la marca amb la millora de la qualitat de la feina de tothom. “Esto lo arreglamos entre todos”, i estic completament d’acord, entre tots exceptuant els polítics que ens manen.