El mini Serra

D’un temps ençà, a l’òrbita de les xarxes socials badalonines, hem tingut l’eclosió d’un nou usuari que exerceix de crític i censor d’alguns edils badalonins, es tracta del fill del regidor Jordi Serra.

Ja fa uns mesos, des d’aquest blog, vaig informar (es veia una hora lluny), que els usuaris de Facebook i de Twitter del regidor socialista eren un fake, controlats per un community manager. De fet, qui li controla l’usuari de Twitter se li va veure el llautó quan intentant respondre una de les meves piulades en nom de Serra, ho va fer amb el seu.

Doncs bé, el regidor Serra mostrant la seva cara més trista, ha afegit reforços, incorporant al mini-Serra en el debat dels temes polítics amb un to desafiant i bastant mal educat per cert (de casta le viene al galgo, que en diu la dita castellana).

Em recorda a aquells programes de ràdio poc escoltats, que fan entrar trucades en directe d’algun familiar i el primer que diuen és ‘us felicito pel programa, ho feu molt bé’. O aquelles cartes al director a diaris o es lloa algun personatge en concret i on el cognom coincideix sospitosament.

A ningú se li escapa que Jordi Serra està cada cop més arraconat i sol i prova d’això és el pols intern que li estan fent des del seu propi partit. De moment, disposa del comodí de l’empresa que ha controlat sempre l’agrupació socialista badalonina però està a l’aire quina serà la data de caducitat d’aquesta carta. Aquesta darrera setmana, en una assemblea extraordinària local, ja va tenir un primer ensurt.

Solitud que es veu plasmada en l’enviament d’emissaris. Sabíem que era poc donat a enfrontar-se als problemes però aquest episodi és el summum.

És realment trist que un polític al que se li pressuposa certa talla política hagi de recórrer a un familiar perquè li auxiliï en la seva tasca d’oposició. Mai hauria cregut que arribaria a aquests extrems.