La funció continua: l’escena de la crucifixió

Aquesta setmana estem presenciant la posada en escena de l’ir-responsable econòmic de la ciutat, Francesc Serrano, presentant l’augment dels impostos que els ciutadans hauran de pagar religiosament l’any vinent.

Després d’uns mesos d’intensa pressió per la dramàtica situació dels comptes de la ciutat, amb nocturnitat i d’amagatotis, anuncia en audiència d’informació municipal un augment del 2,1% per l’any 2011.

En aquesta presentació, el regidor d’Hisenda, comenta (com fent un favor a la ciutadania) que pel càlcul de l’increment, han pres la xifra d’inflació del mes d’agost perquè inferior que la dada de setembre. Aquest és el rigor de l’Ajuntament que tenim.

Deixant a banda aquest anunci totalment demagògic; per l’Ajuntament de Badalona encapçalat pel seu Alcalde accidental Jordi Serra, sembla que no afecti la crisi que la resta de ciutadans sí que patim.

Han agafat els impostos de l’any anterior, els hi ha afegit un 2,1% que correspon a la taxa d’inflació i s’han quedat tan amples. Així de simple i així de trist. Per aplaudir-los.

I és que tal i com estan les coses, un ajuntament que es vanagloria de ser social, no pot actuar d’aquesta manera sense tenir en compte la situació dels badalonins i badalonines.

Des que va començar la crisi, les xifres d’atur a la ciutat han augmentat més del doble i això es tradueix en una disminució del poder adquisitiu dels ciutadans. La ciutat genera menys producte valor afegit,així que agafar la inflació per actualitzar els impostos en una època com l’actual és poc rigorós, no s’ajusta a la realitat de la gent normal i és totalment injust donat sobretot per l’ús que Socialistes fan d’aquests impostos.

La recaptació del consistori a través dels impostos directes i taxes és de 88 milions d’euros. Si fem una mica de memòria veurem en que s’ho gasten.

Aquest any hem vist com ha marxat el diner en partides de tant dubtosa utilitat per la ciutat com les que detallo:

- 800.000 euros en pagar l’acord que es va arribar amb l’empresa concessionària del pavelló esportiu de Montigalà.

- 15 milions d’euros en eixugar les pèrdues del pressupost de l’any anterior fruit de la mala gestió i malbaratament dels recursos.

- 3,7 milions d’euros que ens costa la Televisió de Badalona, que per més inri és l’òrgan de propaganda de l’alcalde accidental.

- 1,3 milions d’euros de l’empresa del BCIN (Reactivació econòmica)

- 3,3 milions d’euros de l’IMPO, una empresa per promocionar l’ocupació de nul èxit ja que Badalona té el trist honor de ser el líder en aturats de Catalunya (exceptuant Barcelona lògicament)

- 1,8 milions d’euros en càrrecs de confiança, especialment dels socialistes essent aquesta la via de pagar els favors al protegits de l’innombrable.

I podríem continuar...

Aquest és el vertader problema de l’Ajuntament de Badalona, que no hi ha model. El que hauria d’esser una adaptació a l’escenari econòmic i a les finances dels ciutadans en l’any en qüestió, és el mateix de sempre, com si pel consistori no li afectés el que passa al carrer.

S’entesten en mantenir les empreses inútils i deficitàries que tenen com a únic objectiu la jubilació d’or d’ex-dirigents, l’intemerata de càrrecs de confiança, la mala gestió, poc rigor i malbaratament dels recursos... tot plegat un autèntic escàndol.

I la guinda del pastís és la nova taxa que s’han inventat per les parelles que volen casar-se. L’ajuntament argumenta que el qui vulgui casar-se ho ha de pagar perquè això té unes despeses. No s’ha d’esser molt llest (només cal comparar els 100 euros que cobren amb les xifres que mou el pressupost municipal) per adonar-se que és una taxa dissuasòria per desviar els casaments al jutjats ja que l’Estat dona de forma gratuïta aquest servei.

És de tenir molt poca vergonya, que amb els sous que cobren els regidors, les dietes i els conceptes varis, s’hagin inventat aquest impost per no haver de treballar un dia no laborable. Aquests són el servidors públics que tenim, per premiar-los amb un Goya.