Semblen d’un altre partit

La veritat és que quan veig als integrants de Convergència i Unió a l’ajuntament de Badalona i sobretot al seu líder Ferran Falcó no els reconec.

Qui s’ho havia d’imaginar al mes de maig de 2007 quan en plena campanya el programa convergent llençava promeses de canvi i d’ànim de treure del govern al partit que portava 30 anys al govern (PSC).

Lluny d’enviar-los a l’oposició, s’han convertit en un apèndix dels socialistes, essent molt difícil diferenciar qui és responsable de la mala-acció de govern durant aquest 3 anys i escaic a la ciutat marinera.

El que van intentar que fos la seva proposta estrella a l’acció de govern, l’ordenança de civisme, ha esdevingut un dels fracassos més sonats de la política local i així ho constata l’estudi de l’opinió dels badalonins de fa un any, on es reflexa la negativa opinió sobre la mateixa.

Aquest malencert és degut a una política tova de repressió dels delictes, unida a una pobre inversió en seguretat a causa del malmès estat del pressupost de l’ajuntament.

Puc afirmar i molts conciutadans estaran d’acord, que un dels trets característics de la nostra ciutat és la inseguretat que esdevé al passejar per molts carrers i places de la ciutat. El que havia de ser el garant del civisme i seguretat, podem dir ja a aquestes alçades de legislatura que ha fracassat rotundament.

Capítol apart mereix el balanç de la regidoria de Ciutadania i Convivència. El senyor Pera serà recordat per haver estat el regidor que ha permès amb les seves polítiques ultra-progressistes (m’hauria agradat veure la cara dels dirigents nacionals de CiU observant-lo inaugurant mesquites), un auge de col·lectius i nacionalitats que han vingut a Badalona amb la voluntat de no integrar-se i formar els seus guetos condemnant a la marginalitat a alguns barris de la ciutat.

Han passat de ser un partit amb vocació de canvi a fer seguidisme d’un govern que ha dut a la ciutat a un deute de 120 milions d’euros, un desgavell urbanístic sense precedents (esquitxat pel cas Pretòria), una ciutat insegura i on no es pot ni passejar a algunes hores del dia i el que es pitjor, enfonsada econòmicament i sense un pla de futur per redreçar la incapacitat absoluta de crear riquesa i llocs de treball que té actualment la ciutat.

Fins i tot, en un dels moments més complicats pel govern de la ciutat i concretament pel seu ir-resposable econòmic Francesc Serrano, el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó va posar al servei dels socialistes la seva capacitat d’oratòria i persuasió recolzant-los davant l’oposició i opinió pública de la ciutat de Badalona, el quals demanaven explicacions pel dèficit de 15 milions d’euros al pressupost de 2009.

Tot plegat em recorda al tripartit de la Generalitat però amb un soci inesperat. Ja no queda res d’aquell miratge i aquelles bones intencions de convertir Badalona en un referent de l’àrea metropolitana de Barcelona. Sembla mentida com han profanat l’ideari del partit en l’àmbit català i el seu propi programa electoral  a canvi d’un lloc a la poltrona. Malauradament, el PSC i CiU a Badalona s’han fusionat quedant-se aquest últim amb lo pitjor del primer. Fins i tots els líders s’assemblen en els cognoms.