Quan ja ha passat una setmana des de la nombrosa manifestació (fet que no es pot negar) en contra de la sentència de l’Estatut, és realment sorprenent veure qui va ser (a banda d’Esquerra) qui va fer les declaracions més rupturistes i radicals sobre la posició del País.
Així és, el senyor José Montilla, natural d’Iznàjar (Còrdova) i president de tots els catalans, va iniciar una complicat camí cap a l’abisme que ja veurem si té marxa enrere.
Ha passat de ser el Ministre d’indústria de tots els espanyols a ser un dels principals garants i impulsors de la idea de la Catalunya independent (doble personalitat o simplement interessos electorals?)
Tot i que comparteixo el malestar de molts catalans per algun contingut de la sentència (no gaires) i sobretot per les formes, el poble català no es pot permetre caure en el parany i provocació d’aquest sector gris de la capital de l’Estat i envoltar-se de la bandera de d’independentisme que fins aleshores, només està representat per 21 diputats del 135 del Parlament de Catalunya.
Avivar aquesta confrontació contra tot el que sona Espanya podria esdevenir un escenari molt similar al dels Balcans a principi dels anys 90, Déu no ho vulgui.
Prefereixo quedar-me amb aquella Catalunya liderada pel Molt Honorable Jordi Pujol (que va arribar a ser nomenat espanyol de l’any pel diari ABC) on es tenia l’objectiu clar de tenir la major quota d’autogovern i autogestió però convivint a l’Espanya, anava a escriure ‘Plural’ però per allunyar-me del President Zapatero faré servir l’adjectiu diversa.
La millor notícia de tot plegat és que les eleccions al Parlament estan molt a prop i podrem escoltar la veu dels catalans i quant força té la idea de la Catalunya independent en front la idea de la Catalunya , respectada i volguda, però dintre de l’estat espanyol.
Crec que el que necessita Catalunya és un líder creïble que integri la major part de les sensibilitats i no un senyor encarregat en màniga curta, al capdavant d’una manifestació independentista al servei i captiu dels radicals d’ERC.
Badalona
Capítol apart mereix la meva ciutat. Fa exactament 7 dies, el nostre alcalde del PSC (encara que no el varem escollir els ciutadans), va decidir no posar una pantalla gegant per veure el partit de la Selecció espanyola a la final del Mundial.
Al·legava que era una despesa molt gran; qui coneix una mica Badalona sap i pot percebre un malbaratament de recursos en molts temes dels que parlaré en profunditat en una altra entrada al bloc. No obstant per a mostra un botó, algú em sap dir que va costar l’escultura en honor al Che Guevara a La Salut ?
Aquesta no-iniciativa de no posar la pantalla gegant, va ser recolzada pel soci de govern de la ciutat Ferran Falcó (CiU), que fins i tot va a afirmar en l’últim ple de l’ajuntament que volia veure jugar a Portugal quan la selecció lusa s’enfrontava a la selecció espanyola.
Fa gràcia poder llegir al bloc del primer tinent d’alcalde parlar del metro com a element per a relligar Badalona i unir barris tan allunyats en molts aspectes com Llefià i La Salut i el Centre. Les seves declaracions sobre la selecció espanyola i les diferents sensibilitats que pot tenir a la ciutat, no es que hi contribueixin molt que diguem.
Badalona necessita polítics a favor de i no en contra de. Si aquest és el model de ciutat que ens imposen, ni jo ni molts ciutadans ens trobarem a gust. Prenguin nota.
1 comentari:
Tens molta raó quan dius que afortunadament s'acosten les eleccions al Parlament de Catalunya, i també quan insinues que Catalunya estava millor sota el govern de Jordi Pujol, sobretot si observem les estratègies electorals als nous cartells del PSC, amb el lema: "el canvi real".
De totes maneres comentar-te que crec que l'independentisme està representat al Parlament amb força més escons que 21. Una altra cosa és que estiguin amagats... Però com dius, tot se sabrà.
Publica un comentari a l'entrada