Deia un dels publicitaris més grans que hem tingut (i seguim tenint) Joaquín Lorente, “que si no pasa nada, no pasa nada”.
He de dir que actualment sí que estan esdevenint coses, i si més no, estan esdevenint per obra i gràcia de la classe política tan incompetent que tenim.
Lluny de pensar que fer front a una crisi com la que patim requeria un canvi de model, s’han dedicat a augmentar la despesa pública de forma irresponsable com han fet la majoria de governs en els últims 30 anys (a excepció de Finlàndia i Suècia).
Qualsevol ens, hauria de mirar per millorar la seva productivitat per augmentar el benefici de la seva activitat. Aquesta és la clau i el camí per crear més riquesa i el nostre fonamental problema (a banda del dèficit tan brutal que tenim)
Si parlem d’Espanya com a paraigües corporatiu que dona cobertura a totes les activitats empresarials que tenen lloc al territori, és molt possible que la millora de la productivitat no pugui venir per una reducció de costos (per les particularitats de la pròpia economia) sinó per augmentar el valor dels productes o serveis que es produeixen.
Tenim dos pilars fonamentals sobre els que l’economia podria créixer com són la industria agroalimentària i el turisme.
Esgarrifa veure com a estats amb un potencial menor en aquests sectors (no hem d’anar més lluny: França i Itàlia) tenen una marca poderosíssima en quant aquestes activitats.
Augmentar les exportacions alimentàries o el simple fet d’atraure massa turística a l’estat, faria créixer la riquesa i per extensió crearia ocupació.
Hi ha algun expert del màrqueting com és el professor d’ESADE Carles Torrecilla, que parla de la millora del Software més que del Hardware per trobar una via per sortir de la crisi en la que estem submergits. Efectivament, millorar el valor per sobre del procés productiu.
Potenciar la marca Espanya, Catalunya o Badalona, és la millor via per augmentar la productivitat de les activitats de cadascun dels ens, donat que la mateixa és la relació entre la quantitat de bens i serveis produïts i la quantitat de recursos que s’han fet servir i si no som capaços de disminuir la segona variable, hem d’atacar la primera.
Això sí, com bé diu i manté el gran Lluís Bassat, al màrqueting, el que és diu ha de ser 120% veritat, per tant hem d’acompanyar tot aquesta aposta per la marca amb la millora de la qualitat de la feina de tothom. “Esto lo arreglamos entre todos”, i estic completament d’acord, entre tots exceptuant els polítics que ens manen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada