Nou bloc a wordpress - www.danielgracia.cat

He traslladat el bloc a Wordpress. L'adreça del nou bloc és: www.danielgracia.cat

The walking dead Badalona

El proppassat dijous 29 de març, vaig llevar-me d’hora per dirigir-me a l’Ajuntament i complir amb la responsabilitat de la meva tasca com a Regidor a la ciutat.

Al sortir de casa meva, quelcom estrany semblava esdevenir als carrers de la ciutat, ple de cotxes aturats esperant incorporar-se a la autopista que uneix Badalona amb Barcelona com afectats per algun esdeveniment prou important. Una fumera negra en la llunyania marcava l’epicentre.

Altre fet sorprenent, era l’absència d’autobusos per la ciutat. Ni rastre dels serveis mínims, pel que semblava alguns s’havien encarregat d’impedir la sortida dels vehicles de les cotxeres de Tusgsal. En conseqüència, s’observaven molts ciutadans desplaçant-se a peu pels carrers, molts més dels habituals.

Passades unes hores de feina diversa al despatx, vaig decidir anar a fer un tomb pels districtes 2 i 3, que són els que tinc honor de presidir. La major part dels comerços minoristes estaven oberts, això sí, alguns d’ells amb la persiana mig baixada i amb els propietaris a la porta mirant a banda i banda com si estiguessin alerta per alguna possible amenaça.

Acte seguit, em vaig dirigir al centre de la ciutat i vaig poder presenciar com un grup de 40, màxim 50 persones, es concentraven a la Plaça de la Vila i increpaven als que entraven en l’edifici de l’Ajuntament. Fins i tot els escopien. L’escena era dantesca.

Aquell mateix grup, va iniciar la seva marxa cap al mercat Maignon, on els botiguers no havien estat alertats de la presència d’aquests caminants i de forma brusca i violenta els hi obligaven a tancar els seus comerços coartant la seva llibertat a l’exercici de la seva activitat.

Després de viure uns moments de gran tensió, el grup de caminants abandonà la zona per dirigir-se cap als centres comercials de la ciutat (Montigalà i Màgic) amb les mateixes intencions que a l’emplaçament anterior.

Afortunadament, aquestes grans superfícies, ja previngudes per la presència dels caminants, van poder tancar les seves portes evitant l’accés dels mateixos i defugint de l’enfrontament directe.

Situacions similars es produïen a d’altres carrers de Badalona, on els comerciants que veien en la distància com s'aproximava d’aquest grup, baixaven la persiana dels seus establiments esperant que passessin, per tornar a la normalitat dintre de la situació d’alerta que es vivia.

El grup de 40 caminants havia intentat prendre possessió de la ciutat durant tot el matí.

El balanç de la jornada de vaga general deixava 14 contenidors cremats, 3 papereres trencades, pintades, grafits, adhesius i 4 bancs destrossats amb una factura de més de 21.000 euros que pagarem tots els badalonins.

I encara sort; a Barcelona el grup de caminants va ser encara més nombrós deixant unes pèrdues milionàries en forma de mobiliari urbà, cotxes i contenidors, convertint la capital en la portada de nombrosos diaris estrangers pels aldarulls.

Els beneficis de la Volta per a Badalona

Pel que sembla en algunes intervencions als socialistes de Badalona no els hi està agradant massa els actes de promoció de la ciutat que en els darrers mesos està promocionant el Govern.

Per una banda han posat en dubte el cost per la ciutat (que es zero perquè els patrocinadors són els qui ho han pagat) i per altra han intentat maximitzar les normals molèsties de trànsit que ha suposat el pas de la Volta per la ciutat.

Fins i tot he arribat a llegir de si era necessari que passessin un parell de cops per la ciutat, tenint en compte que el segon tomb per la ciutat va suposar 11 minuts de publicitat gratuïta en televisió.

Suposo que no deuen recordar quan va passar el Tour de França per la ciutat i tot just entrar a Badalona, la televisió va desconnectar per emetre publicitat. Un exemple de la lamentable gestió dels socialistes al govern.

També posen en dubte els beneficis que aporta a Badalona que esdevinguin actes com la Volta o altres a la ciutat.

De forma immediata és obvi que la massiva afluència de públic a la Volta va suposar un dinamisme comercial als principals eixos comercials, ja que la gent va sortir al carrer i aquest dinamisme es va notar. Sobretot al punt de l’arribada, el Màgic Badalona, cosa normal perquè ha estat el principal patrocinador.

Per no parlar de l’ocupació hotelera o el consum directe dels equips.

Però els efectes van mes enllà dels immediats. Badalona ha deixat de ser la ciutat que posava problemes a tot (implantar negocis, organitzar actes, posar a disposició la ciutat per esdeveniments esportius, etc) per ser el viver de qualsevol acte que dinamitzi l’economia la deprimida economia de la ciutat. Tornem a estar en el mapa, ja no som tabú per organitzar esdeveniments, per sort pels badalonins.

L’objectiu de tot plegat és donar a conèixer la ciutat a llarg termini, per erigir-nos en un destí turístic on es puguin visitar els principals atractius de la ciutat.

D’aquesta forma, inversors privats veuran rentable la construcció d’hotels o emprenedors locals la implantació de negocis de serveis que no acabin tancats per la manca de clients.

Perquè tot i que els socialistes no ho entenguin, són els inversors i emprenedors privats els que creen els llocs de treball que ens permetran sortir de la crisi, de la que ben segur que sortirem.

Avui mateix sortia a la premsa la notícia que Badalona serà el destí d’una excursió turística regular que organitza Viatges Iberia. No ho dubteu, és la punta de l’iceberg, és l’inici d’una nova època per Badalona.

L’oposició de la creu

És l’oposició del no. Del no a tot per sistema sense valorar si la propostes de l’actual equip de govern són positives per la ciutat. Fer oposició com a fi i no com a eina útil per millorar la gestió de l’ajuntament.

Li escoltàvem al nostre Alcalde, que encara que l’actual Govern de la ciutat hagués presentat 30 propostes diferents de pressupost, el PSC i ICV haguessin votat en contra. Destruir per destruir, sense pensar en els veïns.

Hi ha nombrosos exemples fora apart del tema del pressupost. Un dels que exemplifica de forma més clara va ser un tema menor com era la reestructuració d’una de les empreses municipals (IMSP), on al consell d’administració la representant socialista votava en un sentit i al arribar al ple, el grup socialista votava en contra. A sobre, incoherents.

Però d’exemples ni han més. Si el Govern de la ciutat fa un esforç per enlluernar la ciutat amb enllumenat de Nadal i un arbre per donar-li atractiu a la plaça de la Vila, allà estan ells per criticar-ho, tot i que la iniciativa tingui un retorn positiu per la ciutat. No els importa gens la promoció dels nostres comerços.

Si el Govern atrau esdeveniments per promocionar Badalona com són curses atlètiques o la pròpia Volta Ciclista a Catalunya, ja estan ells també per criticar-ho. Per cert, un esdeveniment com la Volta a Catalunya que no costa un euro pels badalonins i que a més de donar bon nom i reputació a la ciutat, l’afluència d’aficionats deixarà beneficis econòmics per la ciutat.

Per sort, la ciutat s’ha tret de sobre la xacra socialista que posava traves a qualsevol iniciativa, ja fos econòmica o lúdica. Badalona torna a ser en el mapa per tot tipus d’esdeveniments o propostes.

També tenim exemples d’altres àmbits com per exemple el relacionat amb la seguretat. Si el Govern intensifica la seva tolerància contra les furgonetes mal aparcades a la via pública i les retira, els regidor socialista Jose Antonio Lara apel·la a la nacionalitat del propietari sense adonar-se que només s’actua sota el condicionant de la disciplina viària.

El més sagnant segurament és la gratuïtat dels llibres. És incomprensible com una mesura de caire social com és ajudar a les famílies en aquests temps que corren, sigui refusada pel PSC i ICV només perquè ho proposa el Govern.

Tot són justificacions per criticar l’acció de Govern sense fer una oposició raonable i el que és pitjor, sense reparar en els veïns. Quina serà la propera? criticar el nou desplegament de la Guàrdia Urbana amb un 70% més d’efectius al carrer o l’històric conveni que ha signat l’Ajuntament amb Catalunya Caixa per promocionar el lloguer social a la ciutat.

Temps al temps. Està vist i comprovat que si el Govern de la ciutat diu cara, ells diuen creu.

El hierro que iluminó

El pasado fin de semana tuve ocasión de poder ver ‘La Dama de Hierro’, el autorretrato sobre la que fue primera ministra de Reino Unido durante más de 11 años, Margaret Thatcher.

Pese a que la película presenta a la protagonista como una anciana aquejada de una enfermedad y que vaga por los recuerdos de su vida, deja escenas realmente interesantes y sobretodo frases, que si bien lógicamente no son literales de la propia protagonista real, nos reflejan la profundidad y riqueza de la baronesa.

La pieza nos muestra un Reino Unido atrancado en el pedregal y como una dirigente firme, seria y rigurosa que medica la salud social y económica de su país para ponerlo en la vanguardia internacional de la que no se ha movido desde finales de los años 80.

Visionado el film parece que hayamos tenido un Deja Vu. La situación del país británico, se asemeja a la crisis actual que vivimos donde en algunas situaciones el ‘papá estado’ ha derrochado los fondos públicos en servicios que más que derechos, han sido privilegios, generando déficits inasumibles.

Se realizan algunas reflexiones sobre la evolución de la sociedad. En una de las escenas, la señora Thatcher dice que antes se trataba de hacer muchas cosas y ahora tratamos de serlas.

Otra de las afirmaciones que destacaría, fue la de que actualmente sentimos más que pensamos; y para rematarlo comenta que lo que pensamos nos da forma.

En definitiva, pese a que la película no pasará a la historia por su profundidad política, creo que visto en perspectiva es de justicia el reconocer una líder política como Margaret Thatcher, que bajo los cimientos de sus férreos principios, llevó a los británicos al esplendor económico, a la vanguardia empresarial y a una tasa de desempleo relativamente baja.

Sus reformas macro-económicas y sobretodo la valentía de llevarlas a cabo (MT:’Alguien tiene que ponerse los pantalones y decir lo que pasa’) son las que han configurado un personaje que cuantos más años pasen, más reconocimiento tendrán sus mandatos al frente de la administración británica.

La señora Thatcher es todo un referente en cuanto al liderazgo, sinceridad y firmeza, y eso es principalmente lo que necesitamos actualmente.

Por las primeras decisiones de nuestro gobierno, parece que estamos en el buen camino.

Pessebre (vivent) a Badalona

“L’arbre quedarà situat al costat del tradicional Pessebre de la plaça de la Vila”. (Nota de premsa del dia 22 de novembre de 2011)

Doncs així és, per molt que s’afanyi a dir el regidor Jordi Serra, hi haurà el tradicional Pessebre a la plaça de Vila de Badalona i s’inaugurarà com cada any el dia 13 de desembre, Santa Llúcia. Com s’ha fet any darrera any, res de nou.

De fet no és l’única mentida que inclou aquest llistat que s’ha preparat des dels despatxos socialistes de Badalona. L’actitud prepotent, supèrbia i amb una suposada dosi de superioritat intel·lectual (intentant imposar el seu criteri i no escoltant el que vol el ciutadà) ha quedat de nou palesa en una sèrie d’enganys per confondre al personal i crear una polèmica o no n’hi ha sobre la decoració d’aquest any de la plaça de la Vila.

Imagino que el grup socialista no acaba de digerir bé la capacitat de l’actual govern municipal en organitzar actes que connectin amb el ciutadà i que produeixin la il·lusió que es va generar el proppassat divendres, les cares d’alegria dels infants en l’encesa de les llums i arbre de Nadal, de veritat, no tenen preu.

Apel·lant a les més baixes passions, fan referència al color de l’arbre. No entraré en una polèmica sobre aquesta qüestió ja que les reaccions dels ciutadans parlen per si soles (la plaça de la Vila plena de gom a gom divendres o la quantitat de fotos que es fa la gent a l’arbre). No obstant, si el color de l’arbre significa alguna cosa, algú em pot dir que significa el color vermell de les boles lluminoses del carrer del Mar?

Per altra banda, els socialistes han arribat a comentar que l’arbre ha costat una quantitat x de diners a l’Ajuntament. Doncs bé, com ja es va esmentar, una sèrie d’empreses privades han patrocinat l’arbre de Nadal i la resta d’iluminació de la Casa de la Vila a canvi de que aparegui el seu nom i logo i per tant no ha tingut cost pels badalonins. Aquesta és el camí quan s’han de dur aquest tipus d’iniciatives a la ciutat, buscant inversió privada.

Per cert, parlant de gastar diners. Els darrers anys, el govern socialista pagava 5.800 euros per la col·locació de la decoració a la façana de la Casa de la Vila. Només per la instal·lació, perquè aquestes garlandes són propietat de l’Ajuntament. No creieu que algú hauria de donar explicacions per gastar-se aquests diners per fer aquesta feina. Em sembla una mica exagerat, oi?

I per acabar aquest debat de tanta alçada política, les afirmacions de Ferran Falcó, sobre l’arbre, dient que sembla el del pati de la Belen Esteban. Desconeixia que conegués a tan insigne personatge televisiu, imagino que li haurà presentat la seva amiga Pilar Rahola.

En fi, quin pessebre (vivent) tenim a la ciutat de Badalona.

El mini Serra

D’un temps ençà, a l’òrbita de les xarxes socials badalonines, hem tingut l’eclosió d’un nou usuari que exerceix de crític i censor d’alguns edils badalonins, es tracta del fill del regidor Jordi Serra.

Ja fa uns mesos, des d’aquest blog, vaig informar (es veia una hora lluny), que els usuaris de Facebook i de Twitter del regidor socialista eren un fake, controlats per un community manager. De fet, qui li controla l’usuari de Twitter se li va veure el llautó quan intentant respondre una de les meves piulades en nom de Serra, ho va fer amb el seu.

Doncs bé, el regidor Serra mostrant la seva cara més trista, ha afegit reforços, incorporant al mini-Serra en el debat dels temes polítics amb un to desafiant i bastant mal educat per cert (de casta le viene al galgo, que en diu la dita castellana).

Em recorda a aquells programes de ràdio poc escoltats, que fan entrar trucades en directe d’algun familiar i el primer que diuen és ‘us felicito pel programa, ho feu molt bé’. O aquelles cartes al director a diaris o es lloa algun personatge en concret i on el cognom coincideix sospitosament.

A ningú se li escapa que Jordi Serra està cada cop més arraconat i sol i prova d’això és el pols intern que li estan fent des del seu propi partit. De moment, disposa del comodí de l’empresa que ha controlat sempre l’agrupació socialista badalonina però està a l’aire quina serà la data de caducitat d’aquesta carta. Aquesta darrera setmana, en una assemblea extraordinària local, ja va tenir un primer ensurt.

Solitud que es veu plasmada en l’enviament d’emissaris. Sabíem que era poc donat a enfrontar-se als problemes però aquest episodi és el summum.

És realment trist que un polític al que se li pressuposa certa talla política hagi de recórrer a un familiar perquè li auxiliï en la seva tasca d’oposició. Mai hauria cregut que arribaria a aquests extrems.